La segona victòria del 'brexit'

La majoria absoluta obtinguda per Boris Johnson en les eleccions legislatives celebrades dijous al Regne Unit deixa les mans lliures al primer ministre per consumar el ‘brexit’ i castiga el Partit Laborista amb una doble crisi, d’identitat i de lideratge, després de patir la pitjor derrota des del 1935. L’eslògan de campanya ‘Complim ja amb el brexit’ha mobilitzat els votants que el juny del 2016 van recolzar la sortida de la UE, els laboristes desitjosos d’acabar amb el bloqueig polític i els ciutadans que creuen que ha arribat l’hora de facilitar el desenllaç d’una crisi que s’eternitzava.Davant aquesta realitat i lapolítica de les emocionsque ha sabut manejar el Partit Conservador, Jeremy Corbyn, líder dels laboristes, s’ha refugiat massa vegades en una ambigüitat i falta de determinació fruit del seu euroescepticisme i de prejudicis que es remunten a la tradició més rància del partit.

Fins i tot amb la victòria, la concreció del ‘brexit’ plantejarà no pocs desafiaments a Johnson i als negociadors de la Unió Europea que hauran de dissenyar el període transitori que s’obrirà a partir del31 de gener, quan el Regne Unit formalitzarà la sortida. La futura relació que els Vint-i-set mantindran amb les illes obligarà a obrir el meló de la naturalesa futura dels intercanvis comercials, de la circulació de capitals, béns i serveis entre les dues vores del canal i del difícil tema de la mobilitat dels ciutadans britànics en territori dels Vint-i-set i viceversa. Amanit tot això amb laintromissió de Donald Trumpmitjançant el seu propòsit de configurar una relació econòmica especial amb els britànics.

En el pla intern, els problemes derivats del ‘brexit’ no seran menors ni de fàcil gestió. L’èxit del Partit Nacional Escocès, europeista sense reserves, ha donat ales a Nicola Sturgeon per reclamar unnou referèndum per a la independència; els efectes de la sortida en els intercanvis entre les dues Irlandes han encès totes les alarmes davant del risc cert que l’enduriment de la frontera faci malbé la pau treballosament construïda a partir de l’acord de Divendres Santdel 1998. En els dos casos, qualsevol aproximació feliç als reptes plantejats requereix que, per una vegada, la demagògia nacionalista de Johnson, que ha alimentat el desig del brexit, doni pas al realisme, una qualitat que és impossible precisar si figura al receptari del ‘premier’ en plena eufòria pel gran triomf.

Fins i tot en l’hipotètic cas que tots els problemes plantejats pel ‘brexit’ es resolguin de forma raonablement assenyada, la marxa del Regne Unit és un esdevenimentnociu per a la construcció d’Europai per preservar la seva influència en els assumptes mundials. La separació debilitarà, sens dubte, el Regne Unit, per això el ressentiment de la City, però també sembra dubtes sobre com encararan els Vint-i-set el futur i fins i tot quin punt la defecció britànica encoratgés l’eurofòbia que forma part de l’oferta de l’extrema dreta, cada dia més crescuda.