Els salaris alegren l'economia

El pessimisme compulsiu i impenitent pinta grans catàstrofes. Fa poc els seus gurus proclamaven que la desacceleració era imparable i que estàvem a punt d’una recessió que –se suggeria– ens podia portar a una altra crisi similar a la del 2008.

Ningú pot assegurar que això no passi, ja que que personatges com Trump o Boris Johnson governin les dues grans democràcies anglosaxones és una cosa inèdita i gens tranquil·litzadora, però avui el dictamen provisional és de «desacceleració de la desacceleració». L’economia aguanta millor del que es tem i, ho acaba d’assegurar a Madrid Luis de Guindos –ara flamant vicepresident del BCE i exministre de Rajoy– el 2020 hi pot haver un rebot europeu.

El Banc d’Espanya i l’Airef –dos organismes independents i solvents– asseguren que Espanya tancarà l’any amb un creixement del 2%, bastant per sobre de la mitjana de la Unió Europea, i que el ritme continuarà sent positiu, encara que una mica més baix, el 2020. Seran, doncs, set anys seguits de creixement i de creació d’ocupació, tot i que no sempre de la millor qualitat. I no obstant, els malastrucs –tant de dretes com d’esquerres– asseguren que vivim al pitjor dels mons. A punt del desastre.

Espanya té seriosos problemes –atur, dèficit i deute– i Brussel·les ens els acaba de recordar, però no estem enfonsats, ni pel malèvol capitalisme –el culpable de tot per a alguna esquerra– ni pels impostos i l’intervencionisme del futur govern «comunista» que tant preocupa a Pablo Casado. La realitat són set anys de creixement a remolc de la política europea i els baixos tipus d’interès del BCE, una forta recuperació de l’ocupació i –no en els anys de crisi, però si des del 2014 i amb l’excepció del 2017– un augment dels salaris negociats en convenis per sobre de la inflació. Les últimes dades indiquen que aquest any l’augment pactat en convenis és del 2,14% davant una inflació del 0,3% o 0,4%.

El fort augment del nombre d’ocupats (un 3% anual en els tres últims anys segons el registre de la Seguretat Social) i els actuals increments de salaris han generat una pujada de la demanda interna, que és una de les explicacions del fet que l’economia espanyola creixi gairebé el doble que l’europea. Les alces salarials –a les empreses que poden millorar els seus convenis– estan alegrant la conjuntura i derrotant el pessimisme.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No és una cosa que pugui durar indefinidament perquè –tret d’augments forts de productivitat que no s’estan donant– acabaria provocant una pèrdua de competitivitat. Però ara com ara la tranquil·litat social espanyola –no som ni França ni Itàlia– es deu a diversos anys d’augment de l’ocupació i a la lenta recuperació dels salaris.

Potser això explica també que malgrat la crisi política –agreujada per Catalunya– i l’error de Pedro Sánchez d’anar a noves eleccions, el saldo electoral del PSOE hagi sigut només baixar de 123 a 120 escons mentre que Podem, que insisteix més en les innegables desigualtats i situacions de misèria, n’ha sortit més castigat.