IDEES
T'ho vaig dir a 'Los Simpson'
zentauroepp47273229 los simpson190308203936
Cada vegada que arribem a la data que va plantejar una novel·la o una pel·lícula de ciència-ficció, ens dona per avaluar si el futur ja és aquí.
Fa unes setmanes ens vam plantar en la data en què estava ambientada ‘Blade runner’ i, a més, es complien 30 anys de l’estrena de ‘Regreso al futuro II’. Perduts en la nostra nostàlgia, ens vam posar a pensar que encara no calçàvem unes Nike amb robocordons però que, no obstant, sí que podíem donar ordres als nostres electrodomèstics.
La sèrie no només endevina a gran escala, com una pitonissa global, sinó també a petita, com una galeta xinesa
Si el futur ja és aquí o no depèn de qui s’ho miri. Un mil·lennista en precari dirà que el futur no té futur i algú més gran i benestant afirmarà que el futur ja no és el que era. Però els uns i els altres convindran que qui millor ho va predir no va ser Orwell, sinó ‘Los Simpson’.
‘Los Simpson’ també compleixen 30 anys en antena aquesta mateixa setmana i allà hi ha la Pedra de Rosetta de la idiòcia de la nostra civilització. El març de l’any 2000 formulen que Donald Trump ha sigut president dels Estats Units. El 2007 la Lisa dona un discurs enfurismat davant de la seva classe alertant de la degradació del medi ambient amb la mateixa retòrica huracanada, i gest iracund, de Greta Thumberg. Fins i tot van avançar que un polític en conflictes (sigui l’alcalde mafiós de Springfield o Albert Rivera) sempre recorrerà a un caniche per salvar els barcos.
La màgia de ‘Los Simpson’ és que no només endevina a gran escala, com una pitonissa global, sinó també a petita, com una galeta xinesa. Van predir l’abrupte final de ‘Joc de trons’, l’icònic videoclip de Miley Cyrus i que els Estats Units guanyarien uns Jocs Olímpics d’hivern a Suècia en la categoria de cúrling.
El que oblidem és que l’ambició de les ficcions futuristes no és posar-se a encertar què vindrà com en un joc de taula, sinó plantejar un escenari precisament per fallar en el pronòstic, per intentar que aquest no es compleixi. I que nosaltres, els que les llegim i veiem, les podem utilitzar per intentar canviar el que plantegen i no per comportar-nos com aquest cunyat bavós en el sopar de Nadal que, davant de la desgràcia d’un altre familiar, insisteix a balbucejar: «T’ho vaig dir».
