Fa molt temps i sempre

El món era un lloc molt diferent quan Luke Skywalker va empunyar una espasa làser per primera vegada. Era el 1977 i el món lluitava per somiar una primavera que encara tardaria a arribar. La guerra freda estava ensenyant a la humanitat un tipus de violència enganxosa, difusa, incerta. Era una por sorda, distant i constant, que s’asseia a la taula a sopar totes les nits, com si res. Era una possibilitat entre un milió, però el final del món era allà, a l’altre costat d’aquest vel de realitat que defineix les nostres vides, fetes de rutines i somnis a mig fer. 

En aquest context va néixer ‘Star wars’, armant les imaginacions de milions de persones contra un mal intangible que no eren capaços de comprendre. Els dolents eren molt dolents, els bons, molt bons, i la Força estava amb ells, amb els valents que van decidir unir-se a la Rebel·lió i lluitar contra l’Imperi, els que van seguir el boig de George Lucas pel forat de cuc que acabaria convertint-se en una de les històries més ben explicades. Però, com diria Obi-Wan Kenobi, ¿qui està més boig, el boig o el boig que segueix el boig?

Sentir-se part d’una cosa gran

El món era molt diferent llavors, però la història és la mateixa. Vivim amb les mateixes pors, les mateixes incerteses. Nosaltres hem canviat, però el final del món segueix a l’aguait, i necessitem moltes de les coses que ‘Star wars’ ens va portar llavors, i ens porta ara. Necessitem creure en l’impossible, sentir-nos part d’una cosa gran, una cosa que ens ajudi a entendre’ns. Necessitem continuar rebel·lant-nos contra l’Imperi de la por.

‘Star wars’ ens va explicar la història de com Anakin es va perdre en Vader. Ens va explicar també com Luke va necessitar lluitar contra si mateix per trobar el seu camí i, encert rere error, transformar-se en llegenda. ‘Star wars’ ens va donar Leia, heroïna que va alimentar el foc d’una revolució que cremarà per sempre, que va redefinir el significat de «princesa», que va alliberar la imaginació de milions i milions de nenes. ‘Star wars’ ens explica ara amb Rey que hi ha mil maneres de ser un mateix, que el teu nom o el teu lloc de procedència no determinen el teu destí. Ens explica que un es construeix a si mateix dia a dia i amb ajuda dels seus amics, que els enemics no són sempre el que imaginem i que perdre la fe en la humanitat significa perdre el que ens fa humans.

‘Star wars’ és molt més que un grapat de pel·lícules, molt més que una saga o un univers deliciosament construït. ‘La guerra de les galàxies’ és la guerra que lluitem tots els dies contra l’alienadora fredor del món: és una guerra per salvar la innocència, la capacitat de creure en un mateix i en els altres.

Hi haurà qui digui que només són pel·lícules, artefactes de ficció que ens treuen de la nostra realitat per unes hores, i ho dirà des de la ignorància o la pressa de no aturar-se a pensar en la importància que tenen les històries en la manera en què aprenem a interactuar amb el món i entendre’ns a nosaltres mateixos com a part d’ell. ‘La guerra de les galàxies’ ens va portar referents que van donar forma als qui som avui, i continuaran modelant el demà per molt temps. Va inventar tot un ecosistema tecnològic que va sorprendre generació rere generació amb la picardia d’un equip humà que no va dubtar allançar-se al buit dels efectes especials en una indústria que encara no entenia el que estava passant. Va desafiar el concepte de ‘possible’, travessant la gran pantalla amb un Destructor Imperial que viuria per sempre en la memòria d’aquells espectadors que, el 1977, van abraçar una nova esperança de la màgia del cine.

Una manera d’entendre el món

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

L’univers d’‘Star wars’ va més enllà de les pel·lícules, els llibres, les sèries, els videojocs; és una manera d’entendre el món, és un voler estar viu, ser valent i vulnerable i tenir una espasa làser. I no tot és bo. No tot és fàcil ni té sentit, però tres acords de John Williams t’ensenyen l’important que aquesta amalgama d’emocions ha sigut.

El món necessita la ingenuïtat d’aquells que encara creuen en els finals feliços, en la justícia, en la pau. ‘Star wars’ és la terra dels il·lusos, la bandera dels insensats, la pàtria d’una idea que podria canviar-ho tot: que la llum és més forta que la foscor, que un pot escollir el seu destí i és l’heroi que una vegada es va atrevir a somiar. ‘La guerra de les galàxies’ ens va ensenyar que l’univers és nostre, que en som part, així com ell ho és de nosaltres. Ens va donar una llar en l’impossible i va donar a l’impossible una llar al nostre cor. Ens va donar una Rebel·lió a què unir-nos. Que la Força ens acompanyi.