Orgull postureta

Llegeixo amb delit que hi ha gent a qui li ha agradat ‘Historia de un matrimonio’. A mi no. Tampoc em va agradar gaire ‘Parásitos’, i confesso que a estones ‘El irlandés’ se’m va fer llarga. Però aquesta no és la qüestió. Es tracta únicament de la meva opinió, que, com diu la dita, l’opinió és el mateix que un cul: tothom en té. Més o menys fonamentada, no sé si com els darreres, això sí.

Tampoc m’ha sorprès el debat cultural que s’origina al voltant d’aquestes pel·lícules, però sí que m’ha generat preguntes. ¿És únicament perquè s’exhibeixen en plataformes ‘online’ que podem consumir des de casa nostra o hi ha alguna cosa que ha variat en la nostra manera de relacionar-nos? ¿Per què l’encès interès a saber de quina part estàs entorn d’una pel·lícula, que, d’una altra manera, s’hagués mantingut en un pla probablement menys global?

Sí que em resulta estrany el pas de rosca respecte a aquest debat: resulta que, per a alguns, està malament que estiguem debatent en xarxes sobre això d’aquestes pel·lícules. Ens converteix en posturetes, en falsos emmotlladors del gust, en gent, que exhibim la nostra opinió gratuïtament, a més, a les xarxes socials que tant ens treuen.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És evident que sobre això s’han creat grans estratègies comercials: ¿per què si no una saga que es va inventar el màrqueting –‘Star wars’– recorreria al feminisme per posar en marxa una conversa massiva sobre això d’una pel·lícula que, per si mateix, ja ho tenia tot guanyat? ¿És potser la conversa cultural de masses el millor termòmetre que tenim en els nostres dies?

El cinisme contemporani que ens obliga a estar de tornada de tot ens empeny també en aquests dies a rebutjar potser una de les coses bones de la relació ‘online’ amb els altres: la discussió. La pròxima vegada que enviïn en un d’aquells satèl·lits una representació dels béns de la humanitat, juntament amb els batecs de cor d’algun astrofísic enamorat, potser no estaria de més enviar alguna baralla a Twitter sobre l’última pel·lícula deNoah Baumbach.La discussió cultural ens fa millors. I optimistes, fins i tot.