¿Monarquia? ¿República? ¡Dictadura!

La mirada desmitificadorad’Alejandro Amenábar  a la seva pel·lícula ‘Mientras dure la guerra’ ha donat peu, més enllà d’algunes llicències cinematogràfiques ahistòriques, a repensar determinats tòpics, entre els quals val la pena destacar la restauració de la monarquia com a fonament del cop d’Estat de juliol de 1936.

L’intervencionismed’Alfons XIII, primer encimbellant com a dictador a Miguel Primo de Rivera i després prescindint-ne, va concitar, a la fi, el rebuig ampli de l’Exèrcit, tant dels generals republicans confessos i colpistes (Miguel Cabanellas, Gonzalo Queipo de Llano i el comandant Ramón Franco) com dels pròxims al Tribunal. El mateix José Sanjurjo, director general de laGuàrdia Civil, es va inhibir davant les peticions d’auxili llançades pel Rei després de les eleccions del 12 d’abril de 1931. Els pocs generals monàrquics lleials a Alfons XIII (Alfredo Kindelán o Fidel Dávila) estaven en la reserva en el moment del’’Alzamiento’.

Dictadura republicana

La majoria de generals van acollir amb indiferència la proclamació de laRepública. Les discrepàncies van començar a sorgir amb el tancament de l’Acadèmia General Militar de Saragossa i lareforma castrenseproposada pel ministre Manuel Azaña. La victòria del Front Popular i la consegüent substitució de Niceto Alcalá-Zamora per Azaña en la presidència de la República van provocar la desafecció de Queipo de Llano, que, a més, era consogre del president conservador reemplaçat. Va ser el mateix Queipo de Llano que va convèncer al seu correligionari Cabanellas, del 1933 al 1936 diputat del Partit Republicà Radical (liderat per Alejandro Lerroux), perquè s’afegís al cop. 

Mentre el soroll de sabres va recomanar allunyar els generals Francisco Franco (Canàries), Manuel Goded (Balears) o Emilio Mola (Pamplona) va situar, alhora, els generals de confiança en els comandaments neuràlgics del poder militar. Cabanellas va ser l’únic general al comandament d’una Divisió Orgànica (les antigues capitanies territorials), que va trair laconfiançagovernamental. Alguns, com Domènec Batet, van ser afusellats pels colpistes. Cabanellas va finalitzar el seu bàndol sediciós a Saragossa donant visques a la República seguint les instruccions impartides pel Director del cop, el general Mola, que deixava clar que l’objectiu era establir una dictadura republicana obviant la restauració monàrquica. Mola, es pot assenyalar, va ser qui, a principis d’agost, va ordenar el Don Juan, que havia arribat a Espanya enviat pel seu pare, Alfons XIII, amb la intenció d’incorporar-se a les tropes revoltades, a donar mitjana tornada i tornar al’exili.

La monarquia del 18 de juliol

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Elcop d’Estatva ser rebutjat majoritàriament pel generalat, però seguit pels oficials. La immensa majoria dels 702 oficials formats a l’Acadèmia Militar General sota la direcció de Franco (1928-1931) van recolzar l’alçament. El cop va fracassar i lafractura internaocasionada en l’Exèrcit i els cossos i forces de seguretat de l’Estat va conduir a la confrontació militar i civil, al debilitament institucional i larevolució social. Els colpistes, sense cap mirament, es van carregar, en primer lloc, als seus caps i als seus companys d’armes (Guàrdia Civil inclosa) i, seguint les instruccions de Mola, van sembrar el terror entre la població civil «eliminant sense escrúpols ni vacil·lació a tot el que no pensi com nosaltres. Hem de causar una gran impressió, tot aquell que sigui obertament o secretament defensor delFront Popularha de ser afusellat». La finalitat era derogar la Constitució de 1931, liquidar el Front Popular i imposar una dictadura militar.

La mort del general Sanjurjo va situar Cabanellas en el vèrtex del Directori militar. A mitjans del mes d’agost, va decretar la substitució de la bandera republicana per la bicolor tradicional en un intent de consolidar el seulideratge qüestionatpel seu republicanisme i la seva afiliació a la maçoneria. Cabanellas va ser l’únic que es va abstenir en el nomenament de Franco com a Generalísimo. L’havia tingut sota els seus ordres en l’Exèrcit de l’Àfrica i va advertir als seus companys d’armes: «Si, com volen, se li dona en aquests moments Espanya, es creurà que és seva i no deixarà que ningú el substitueixi en la guerra ni després d’aquests, fins a la seva mort». Fins i tot va desitjar nomenar el seusuccessora títol de rei i donar vida a una nova dinastia, la de la monarquia del 18 de juliol. Per fortuna, la Transició i la Constitució de 1978 van tirar a lapapererade la Història el franquisme.