¿I si automatitzem les pensions?

No hi ha forma que les pensions s’escapin de la polèmica política. Finalment, el Govern ha optat per deixar l’augment previst, que va anunciar que serà del 0,9%, per al 2020, fins que s’hagi constituït formalment. O, el que és el mateix, fins que hi hagi investidura i un gabinet presidit per Pedro Sánchez.

En podeu dir pressió als seus socis potencials o fins i tot a aquells a qui es limita a reclamarl’abstenció  –ho solen fer tots els governs–, o el que vulgueu, però el cert és que amb una demora d’aquest tipus mantenen uns nou milions de beneficiaris de prestacions públiques, dels qualsmés de sis milions cobren la pensió de jubilació, amb l’ànim en suspens.

No serà gaire el que deixin d’ingressar els afectats pel retard, perquè el 0,9% amb prou feines són uns 10,3 euros mensuals de pujada per a la pensió mitjana. Amb tot, sí que suposa gairebé el quàdruple de l’increment que havia establert la reforma aprovada pelGovern del PP, que va entrar en vigor el 2013.

La decisió del Govern ha consistit a suspendre l’aplicació de l’article 58 de la llei general de la Seguretat Social, en què es perpetuava una pujada del 0,25% a les pensions. Això suposa que el nou any començarà amb les prestacions congelades, ni un cèntim d’increment, en espera que el nou Govern aprovi l’augment del 0,9%. En resum, ara per ara els 1.143,55 euros percebuts al desembre podran comprar una mica menys del que podien fa un any.

En qualsevol cas, l’estadística dona temps al Govern, ja que, de moment, la taxa anual d’inflació amb prou feines arriba al 0,4%, cosa que suposa que l’erosió de valor per a les pensions serà lleugera, tot i que es produirà. Però, perquè ningú s’inquieti: la pujada, entre quan entri en vigor, tindrà efectes des de l’1 de gener, garanteixen des de l’Executiu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El gran dubte que es planteja és què passarà si, finalment, les negociacions per a la investidura naufraguen i no hi ha cap possibilitat que l’oposició s’abstingui perquè almenys pugui constituir-se un nou Govern i ens veiem abocats a unes noves eleccions (un escenari que, tot i que poc desitjable, podria arribar a produir-se). ¿Pujaran igualment o caldrà esperar més mesos?

És imprescindible que les pensions quedin al marge dels debats conjunturals, que, una vegada per sempre, es ressusciti el pacte de Toledo, s’adoptin tan consensuadament com es pugui les mesures per garantir el futur d’un sistema que protegeixi el poder adquisitiu de les prestacions i n’apuntali la viabilitat. L’única via és que, en l’essencial, com la revisió anual, el model funcioni de forma automàtica perquè no depengui de conjuntures, interessos i avatars puntuals.