Maleïts representants

El pobre Arturo Vidal estava passant uns dies en família quan el van assaltar els mitjans de comunicació per informar-lo que havia denunciat al Barça. Després de la seva sorpresa inicial, ho vam entendre: el representant. Resulta que ell no sap res, li haurà jugat una mala passada. Perquè quan es tracta de temes incòmodes, «això ho porta el meu representant» és el gran refugi dels futbolistes.

Imagineu-vos que en la seva vida diària tinguéssiu una figura tan útil. ¿Com? ¿Que el cotxe és en doble fila? Ves, això ha hagut de ser el meu representant. ¿Que no he pagat l’impost de la renda? Això ha hagut de ser una altra vegada el meu representant. Però què diu, ¿que ahir vaig despertar tot el veïnat perquè la música era massa alta? Ja l’hi diré al meu representant, que no són hores.

Arturo Vidal és un futbolista que transmet força, passió, sentiment. D’aquells que aconsegueixen una identificació ràpida amb els aficionats. És un perfil de jugador a qui se li pressuposa més compromís amb l’entitat. Com si per la seva manera de jugar hagués de ser més fidel, quan en realitat es dedica al futbol professionalment, i per tant, aspira a guanyar diners com qualsevol. Però sap que una denúncia al seu propi club perjudica aquesta imatge amb què té carta blanca per cometre més errors que altres jugadors potser amb més talent, però més freds.

I què faríeu vosaltres si fóssiu Arturo Vidal. Segurament aquest representant de qui és víctima ja li ha explicat que treballa per a un club on fa tres anys hi va haver un brasiler que es va escapar gairebé a la carrera i dient que el president era una broma. I aquest mateix president el va intentar fitxar de nou aquest estiu passat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En realitat, el representant del xilè és un aprenent comparat amb el de Neymar, un altre pobre innocent que només vol jugar a futbol. Recordareu que fa unes setmanes vam saber que Neymar havia tornat a demandar el Barça. El seu pare va ser ràpid: no li constava. Potser era cosa dels representants i els advocats –una altra figura molt útil–, però que pertanyia a l’embolic de la sortida. I que sí, que això no és cap impediment perquè pugui fitxar pel Barça de nou l’estiu que ve. I ell, que no hi té res a veure.

I mentrestant, des del club blaugrana no paren de posar una galta i una altra. Perquè és legítim que els conflictes se solucionin als jutjats i a qui no li han fet alguna mala passada. O sigui que si Neymar vol tornar, i ja sabeu, «els tècnics ho demanen», doncs s’haurà de tornar a intentar. I no aixequeu la veu, que algú es pot molestar. I allò de l’orgull, doncs per a un altre dia. Si considereu que aquestes línies són massa dures, recordeu: no he sigut jo. Maleïts representants.