Els rics ploren al gener

Quan la fatiga creixi en plena pujada a aquest Alp d’Uès de gener, quan les factures xiuxiuegin com fúries malèvoles i les seves temples plorin suor, recordin un parell de coses. La primera: tot i que se suposa que un salari mínim de 1.000 euros és una absoluta bogeria, la dreta espanyola considera que guanyar-ne 130.000 anuals no és ser un privilegiat i la telepredicadora processista opina que 90.000 a l’any és classe mitjana i que amb 6.000 de mensuals es malviu anant justet.

Si això no els convenç, poden refugiar-se en la segona: segons diverses notícies recents, es confirma que els rics també ploren.

Si vostè vol ser una estrella del cine, pensi en el que li acaba de passar a Sharon Stone: ha vist com li cancel·laven el perfil de l’aplicació per lligar Bumble. Ningú creia que la intèrpret d’‘Instint bàsic’ recorregués a un calador d’internet per pescar parella, per la qual cosa la van denunciar per usurpació de personalitat.

Si, al contrari, ha sentit la trucada i vol encaminar els seus passos cap a l’Església per fins i tot calçar els escarpins vermells del Papa de Roma, no s’il·lusioni. A ‘Los dos papas’, la pel·lícula de Fernando Meirelles que retrata la relació entre Benet XVI («equis, uve, palito») i Francesc, veiem com el segon, a més de negociar amb els fantasmes de la seva relació amb la dictadura militar argentina, intenta reservar hotel per telèfon i la interlocutora li penja quan li diu que s’anomena Bergoglio i que viu al Vaticà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si vol ser escriptor, recordem quan Philip Roth va llegir el seu propi perfil de Viquipèdia, va detectar-hi diversos errors i va escriure als responsables de l’enciclopèdia ‘online’. Així encapçalava les seves queixes: «Dear Wikipedia, I am Phlip Roth». Li van etzibar que no era una «font creïble» i que se’n necessitaven d’altres per canviar el que es deia sobre ell.

Fins i tot George Harrison perdia feines perquè s’assemblava massa a un ‘beatle’. Així que conformem-nos amb una vida anònima i austera: siguem empàtics amb les fatigues dels que guanyen més d’un milió de peles al mes i aplaudim els que lluiten incansablement per garantir els seus drets.