Nous anys 20

Si bé l’alegria i la felicitat van marcar els anys 20 del segle passat, estrenem els nous 20 en un moment convuls i incert, la qual cosa representa una magnífica oportunitat de transformació. Les relacions de poder estan canviant al mercat laboral; les empreses d’èxit batallen durament per atraure els millors perfils. Aquests professionals són els que estan marcant la nova pauta de relació entre l’empleat i l’ocupador. El talent manarà el nou contracte laboral; les empreses s’establiran allà on hi hagi els professionals que necessiten.

La nostra societat assisteix a una gran paradoxa: joves formats, en molts casos de manera excel·lent, no troben feina digna, alhora que nombroses empreses tenen enormes dificultats per contractar els professionals adequats per desenvolupar la seva activitat de manera competitiva. 

Frustració en doble sentit

La frustració es genera en un doble sentit. D’una banda, entre els joves que s’han format i no aconsegueixen incorporar-se amb èxit al mercat laboral, sent desplaçats a treballs precaris o a ocupacions que no tenen a res a veure amb el que han estudiat; i d’altra banda, entre les empreses contractadores, que no troben els professionals amb la formació i les competències adequades, amb la qual cosa veuen llastada la seva productivitat. 

Ens trobem, de fet, davant d’un gran fracàs col·lectiu, no només perquè la nostra societat inverteix en una educació que no és valorada pel mercat laboral, sinó, sobretot, perquè molts joves veuen condicionada la seva emancipació, l’accés a l’habitatge o la formació del seu nou nucli familiar. 

Per resoldre aquest gran contrasentit és imprescindible establir un diàleg sòlid i fluid entre l’àmbit acadèmic i el món empresarial, redissenyant els plans universitaris perquè els joves tinguin millors oportunitats laborals i el nostre teixit empresarial guanyi eficiència i competitivitat.

Actualment, la demanda de les empreses es concentra en professionals de perfil tècnic, capaços de treballar en xarxes humanes que funcionin a tall d’intel·ligència col·lectiva. No es valora tant qui sobresurt individualment, sinó el que és capaç d’integrar-se en un ecosistema divers, en què tothom aporta des de la seva visió i els seus coneixements. 

A part dels indubtables beneficis econòmics i socials que obtindríem amb un millor encaix entre l’oferta acadèmica i la demanda laboral, l’empleat, al tenir més capacitat de generar valor, guanyaria força en la relació laboral amb l’ocupador, originant-se un canvi en les relacions de poder. 

Un altre canvi que hauríem d’adoptar és atorgar un valor més gran als coneixements en història, filosofia, antropologia, psicologia i altres disciplines humanístiques que aporten pensament crític i visió polièdrica. El món empresarial s’haurà de manejar en un escenari cada vegada més complex, agreujat pels dilemes que ens plantejarà la intel·ligència artificial. Davant aquests nous reptes, la formació en humanitats serà clau, per la qual cosa ens hauríem de plantejar seriosament incorporar aquests estudis en totes les carreres universitàries, i així dotar els futurs professionals d’eines més sofisticades. 

En aquesta nova etapa laboral, marcada pel talent i la meritocràcia, també serem testimonis de l’avenç cap a la igualtat entre homes i dones. No hi ha dubte que hem aconseguit importants avenços, però la bretxa salarial es resisteix a desaparèixer, el treball domèstic continua mal repartit, provocant la desacceleració de la carrera professional de moltes dones, i els àmbits de poder econòmic i empresarial segueixen sent territori majoritàriament masculí. 

Afortunadament, i malgrat els moviments explícits que s’estan organitzant en contra, progressem inexorablement cap a la igualtat, perquè la nostra societat ho decideix així de manera majoritària, i cada centímetre de conquista és una gran victòria que ens ennobleix com a col·lectiu. 

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Amb els canvis adequats tenim l’oportunitat de configurar un nou ordre social meritocràtic, basat en un tracte laboral més just i respectuós, establint una nova definició del poder en el marc laboral, on el talent i la formació adequada marquin la pauta.