Promoció fugaç

Una vegada vaig trucar al departament de premsa d’un gran grup editorial per explicar que volíem convidar un dels seus escriptors al programa de tele en el qual treballava. Em van respondre que a aquest autor ja no el tenien de promoció, que si volíem ens podien enviar un altre que sí que acabava de treure novetat.

Fa unes nits, seguint per Twitter l’entrega del premi Nadal (que els premis són promoció és una cosa que tothom sap), pensava que el llibre premiat també caducaria. Totes les editorials dediquen part dels seus recursos a donar a conèixer les seves novetats: en el cas de les petites, sol ser el mateix editor que es passeja per les llibreries, truca a la premsa i penja els tuits; en el cas de les grans, departaments sencers de màrqueting i premsa treballen en això ‘full time’. Però ¿què passa quan la novetat caduca o quan arriba un altre premi gros? Doncs això: que la persona contractada per acompanyar l’autor a la tele està ocupada amb un altre autor; a les llibreries es desmunten els expositors promocionals per fer lloc al següent títol; el llibre estrella del mes anterior deixa d’estar en dipòsit i les piles que fins aleshores ens rebien a l’entrar a la gran superfície queden arraconades en una cantonada d’una taula en la qual només hi ha lloc per a dos o tres exemplars que, si es venen, ja no tindran recanvi. Final.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És increïble la rapidesa amb què algunes editorials giren full. Segons el cercador de Twitter, excepte una menció especial que van fer el 30 de desembre a l’acostar-se la data d’una nova edició del premi, l’últim tuit exclusiu que Destino va dedicar a ‘Los crímenes de Alicia’, de Guillermo Martínez, és del dia 15 de febrer, quan no feia ni un mes i mig que havia guanyat el Nadal.

¿Com s’aguanten els llibres que arriben més enllà? Gràcies als lectors que els continuen demanant i a una editorial que els continua acompanyant: això és el que hem vist aquest any amb «Lectura fácil», de Cristina Morales, i «Canti yo y la montaña baila», d’Irene Solà. Les dues novel·les es van donar a conèixer també per un premi, però aquestes dues, a diferència de «Los crímenes...», han aguantat al ‘top’ de vendes molts mesos després.