El centre no existeix, són els pares

Al Regne Unit, en una societat profundament divideixi entre el ‘sí’ i el ‘no’ al ‘brexit’, Theresa May va dimitir. Angela Merkel ha anunciat que no es presentarà a la reelecció en un país fortament polaritzat. Itàlia està sent governada per una sèrie de governs successius que no arriben a l’any i mig i que han sumit el país en una crisi econòmica i política profunda. El Govern dels Estats Units va estar 35 dies tancat i la seva reobertura és només temporal. El seu president ens podria portar a una tercera guerra mundial, davant de la mirada atònita dels demòcrates...

Governs ¿democràtics? en els quals els rivals polítics canvien en enemics irreconciliables, en els quals es fa impossible tancar coalicions, acords, consensos. Governar, en suma.

El dia de la investidura, el vergonyós espectacle que vam veure al Parlament tenia el seu correlat a Twitter. Uns anaven a afusellar els vermells, d’altres anaven a guillotinar els borbons, tots es titllaven de nazis i supremacistes. Els uns als altres. A mi també em van dir «nazi», amb prefix: «feminazi».

¿Com s’ha creat semblant dialèctica de radicalització?

Primer, difongui consignes, mantres, mems. Frases curtes que es repeteixin fins a la sacietat.

Algun invocarà la unitat nacional, tot i que seria incapaç de citar-te per quines capitals passa el Duero. D’altres criticaran un pacte amb EH Bildu des de les sigles d’un partit que ja va pactar amb EH Bildu. Hi haurà qui esmentarà l’IBEX 35, tot i que no sàpiga diferenciar una acció alliberada d’una preferent. D’altres demonitzaran els ‘menes’ tot i que en la seva vida mai hagin sortit del seu barri ric i blanc. Parlaran de denúncies falses subjectes que no només no han llegit l’informe del CGPJ, sinó que ni tan sols saben què és el CGPJ. Exhortaran l’autodeterminació il·luminats que no saben el que va passar a Ossètia i Abkhàzia, a Transnistria, a Montenegro, a Kosovo. Que no sabrien ni assenyalar aquests territoris al mapa, que no s’imaginen els problemes que hi ha allà –creats, precisament, després de processos d’independència–, ni entenen el concepte «llei de claredat». S’identificaran com a classe obrera ‘pijos’ que mai han treballat, però que a més no sabrien dir-me si al parlar de classe obrera com a concepte es refereixen a l’enfocament de Weber, al de Durkheim, al d’Engels o al de Marx. Dels tres primers no n’havien sentit a parlar i del quart ni tan sols han llegit un resum a ‘El rincón del vago’.

Després invoqui l’argument infal·lible: nosaltres contra ells.

Aconsegueixi que vegin el seu veí com a un nazi perillós / supremacista / sediciós / fatxa / terrorista / separatista / colpista (suprimeixi el que no sigui procedent).

I, finalment, creï blocs.

Asseguri’s que els seus votants visquin envoltats de persones amb la mateixa afinitat política, donant lloc a grups més homogenis. Que es passin els mems per grups de Whatsapp (en els quals, lògicament, no s’admetrà ningú que pensi diferent), o per Facebook o Twitter (on l’algoritme, d’una banda, i el fet que tu segueixis només a persones que et segueixen a tu, per un altre, aconseguirà que només vegis les notícies o les opinions que confirmen el teu biaix).

I, per acabar, afegeixi un bon pessic de ‘fake news’. 

¡Ja la té muntada! 

Xiulets, esbroncs i insults al Parlament, diputats amenaçats i sota protecció familiar, famílies que ja ni es reuneixen a sopar a la Nit de Nadal, no fos cas que el cosí Pedro i el cunyat Pere acabin arribant a les mans com l’any passat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ja ho ha aconseguit: el clima irrespirable, la impossibilitat d’un estatus cívic comú. Felicitats. El centre són els pares.