La carambola imperfecta

L’acord entre el PSOE, Unides Podem, el PNB i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez ha obert una nova etapa que tindrà conseqüències més enllà de la política espanyola. Una de les més rellevants és la possibilitat cada cop més pròxima de desencallar els Pressupostos de la Generalitat.

La Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats des del 2017. Aquell any, va ser la CUP la que va donar l’aval als comptes de Junts pel Sí, en una decisió que va permetre la continuïtat del de Puigdemont, que acabaria celebrant el referèndum de l’1 d’octubre. Però, després de l’1-O, el Govern de Junts per Catalunya i ERC no ha sigut capaç d’arribar a cap entesa amb els anticapitalistes, malgrat que els diputats cupaires van facilitar amb la seva abstenció la investidura de Quim Torra.

La situació de bloqueig s’ha reproduït fins que els comuns i ERC han descongelat les seves relacions. El pragmatisme ha acabat imposant-se a totes bandes, i sembla que hi haurà un efecte carambola: a més de l’aval dels comuns als Pressupostos de la Generalitat, ERC donarà llum verda als comptes d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. Un ‘win win’ no ha estat gens fàcil que tirés endavant, tenint en compte el malestar dels republicans amb Colau després que l’alcaldessa revalidés l’alcaldia amb els vots de Valls i el PSC.

Contradicció dels comuns

Els comuns hauran de gestionar ara la contradicció d’avalar els pressupostos d’un Govern on participen els hereus de l’antiga Convergència. La decisió no hauria de ser un mer tràmit, perquè les crítiques de la formació d’Ada Colau a la CUP quan els anticapitalistes van acordar els comptes del 2017 amb Junts pel Sí no van ser precisament suaus. Els comuns hauran d'explicar bé en què basen el seu suport als nous comptes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La carambola ERC-comuns tindrà conseqüències importants a Junts per Catalunya, que corre el risc de perdre centralitat política. JxCat s’ha situat fora del pacte que ha permès la investidura de Sánchez, no participa –de moment– en l’acord de Barcelona, i ha vist com els seus socis de Govern, amb Pere Aragonés al capdavant, han acaparat protagonisme en les negociacions amb els comuns a la Generalitat. L’acord de pressupostos, a més, assumeix mesures fiscals poc agradables per a gran part del món convergent, com l’increment de l’IRPF a les rendes més altes.

ERC ha aconseguit presentar-se com a peça imprescindible en totes les equacions. Però seria un error pensar que l'acord de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona es reproduirà automàticament a Madrid. El suport republicà als Pressupostos de l’Estat espanyol serà una peça molt més difícil d’encaixar. Dependrà de com evolucioni la taula de negociació pactada entre republicans i socialistes, i també de quina sigui l’actitud del PSOE en el front judicial. Resulta temerària, també, la possibilitat d’anticipar un nou tripartit d’esquerres a Catalunya entre ERC, el PSC i els comuns. Però, després d’anys de bloqueig, sembla que els blocs s’han esberlat.