'Best sellers' per a tots

Fa uns dies, l'escriptor Vicenç Pagès Jordà tornava a aixecar una llebre que es deixa veure recurrentment als debats de la cosa dels llibres: un tuit seu remarcava com, de la llista dels més venuts en català, tres eren traduccions del castellà. Es tractava d'un Cercas, un Redondo i un Falcones.

Els best sellers no neixen, es fan. D'aquests tres llibres que apareixen allà dalt, n'hi ha un que és resultat d'un premi que sembla més un agraïment als serveis prestats per la banda política que per la literària; un altre és fet per algú que ha vist la seva obra fonamentada per contractes que incloïen adaptacions cinematogràfiques i traduccions a altres llengües pràcticament abans del lliurament dels manuscrits acabats; i l'altre és obra d'algú el primer best seller del qual va implicar una reescriptura pràcticament sencera executada per tot un equip editorial que sí que en sabia, més o menys, d'escriure o del que potser es podia vendre bé en aquell moment.

Parlo, és clar, de les versions originals, de les castellanes, en tots tres casos; les catalanes en van a remolc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per produir un best seller de les característiques dels tres que ens ocupen cal tenir una maquinària al darrere, uns contactes aquí i allà, una inversió de personal, calés, passadissos, mitjans, grans superfícies, publicitat... incalculable, anava a dir, però no: molt calculable. ¿Es podria fer això amb un llibre en català? No: el target publicitari, polític, de consumidors de mitjans, de clients de grans superfícies... en català s'acaba aviat. El castellà, en canvi, arriba no només a qui viu en castellà sinó també qui ho fa en català. S'ha de fer un esforç, així i tot seria inútil, per no rebre els mateixos imputs que reben els castellans.

Les monstruoses campanyes de vendes d'aquests tres llibres ens arribarien als lectors en català encara que només estiguessin publicats en castellà. Que a sobre els  posin la disfressa de la traducció al català fa que els imputs publicitaris ens arribin multiplicats. I piquem, i tant que piquem: no els traduirien si sabessin que no els compraríem.