Govern compartit davant els virus

El brot d’un nou coronavirus a Wuhan, Xina, està sacsejant la capacitat de reacció de les autoritats sanitàries xineses, però també les de tot el món. Malgrat que els primers casos es van detectar al desembre, les decisions dràstiques no s’han començat a prendre fins aquest dimarts, 21 de gener, a la Xina, pretenent aïllar una ciutat de més de set milions de persones. També la constatació que el virus té ja una transmissió d’humans a humans ha col·locat l’OMS i els seus comitès d’experts davant de la tessitura de declarar l’emergència de salut pública internacional. La deliberació del comitè d’experts sobre emergències mèdiques, a Ginebra, va ser el següent. Amb divisió del comitè, en paraules del seu president, Didier Houssin, sobre la necessitat de declarar emergència i, alhora, amb arguments del director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, justificant la cautela amb la necessitat de més informació per part de les autoritats sanitàries xineses. Una mica tard per a l’envergadura del problema qualsevol que sigui la decisió.

Tot i que no és un virus tan directament mortal com en altres infeccions, estem davant d’un tipus de coronavirus desconegut, que es propaga de forma molt ràpida. Per exemple, un sol portador ha encomanat 14 professionals sanitaris, amb un període d’incubació de dies en lloc de setmanes. Això, unit al fet que la ciutat de Wuhan té constants contactes per avió amb moltes de les ciutats d’Àsia i del món occidental, dona una idea de la necessitat de decisions ràpides.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En contrast amb aquesta dilació, tant la propagació del virus com la informació oferta pels mitjans de comunicació han corregut més que el treball dels comitès d’experts, i els governs de molts països ja estan prenent mesures, amb una mirada posada en l’OMS i amb una altra en les mesures de precaució al seu interior. En dos dies s’han duplicat el nombre de casos a la Xina i l’epidèmia s’ha estès ja a Tailàndia, el Japó, el Vietnam, els Estats Units, Austràlia i Corea del Sud. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties ha elevat el risc que els virus entrin a la UE de baix a moderat, i el portaveu comunitari Stefan de Keersmaecker declara que «la Comissió està seguint amb extrema proximitat la situació i continua coordinant les mesures que puguin ser necessàries a escala de la Unió Europea».

Aquesta contradicció en els temps de l’OMS, i la realitat, posen de manifest que les decisions no són només tècniques sinó polítiques, i probablement desborden l’àmbit de la decisió dels experts. Al mateix temps que un comitè tècnic es necessitaria un comitè polític que estableixi prioritats i minimitzi els danys. La política és l’art del prioritari per a l’interès comú. Davant les pandèmies virals no hi ha murs, ni fronteres, ni estats sobirans, sinó que es planteja la necessitat de prendre decisions, difícils, urgents i que afecten tota la població mundial. Tot i que els epidemiòlegs i el mateix ministre de sanitat, Salvador Illa, fan una crida a la tranquil·litat de la població ja que «estem preparats per actuar davant de qualsevol eventualitat», els reptes que plantegen les pandèmies, com els de la lluita contra el canvi climàtic, haurien d’iniciar l’embrió d’un govern mundial compartit. Una fórmula federal de govern que es mostra una necessitat cada vegada més urgent i que donaria molta més seguretat.