Auschwitz i la memòria perpetuada

El que va passar a Auschwitz s’ha explicat des de mil focus diferents. Alguns han buscat la singularitat d’un cas com a fil conductor perquè puguem identificar-nos amb la destinació tràgica de milions de persones. Spielberg va utilitzar l’abriguet vermell d’una nena immersa en la bogeria dels guetos i els camps de concentració i extermini per apel·lar a la nostra empatia a La llista de Schindler. La magnífica exposició sobre l’Holocaust  AUSCHWITZ. No fa gaire. No gaire lluny que es va disfrutar a Madrid l’any passat, produïda per Musealia, rebia el visitant amb les sabatetes que va calçar una nena real, recuperats del lloc de la matança. La delicada reconstrucció de la seva història i la de la seva família, víctimes del genocidi, donaven pas a un recorregut emocionant per la mostra.

Notícies relacionades

Silencis del genocidi nazi

El judici que va obligar Alemanya a enfrontar-se amb els horrors d'Auschwitz

Sotmesos a un bombardeig continu d’emocions, els esforços perquè un drama connecti amb la nostra societat i sobretot no s’oblidi es multipliquen. Hem sabut que experiències traumàtiques imprimeixen en l’ADN una empremta que el modifica i passa a futures generacions. Fills de supervivents de camps de concentració pateixen nivells d’estrès superiors a la mitjana, sense haver viscut situacions que ho justifiquin, com demostren diversos estudis de la professora de Psiquiatria Rachel Yehuda.

I a la ciència l’ha acompanyat el Dret i la ficció. La novel·la Calle Este-Oeste, de Philippe Sands, és una d’original aproximació al significat de l’Holocaust a partir de la lluita de dos advocats jueus per aconseguir que la noció de genocidi i de crims de la humanitat s’obri pas en la Justícia internacional en els judicis de Nuremberg. Les seves peripècies fins a aconseguir-ho, que passa en paral·lel l’intent del protagonista de reconstruir la vida del seu avi, ensopeguen amb una desfilada de personatges que d’una manera o de l’altra acaben a Auschwitz. No hi ha passió en el relat, però la fredor i profusió de dades, la dissecció del debat jurídic, el fa colpidor. Sigui pel relat detallat d’una història personal, sigui per l’enumeració de víctimes, articles, documentals, novel·les o estudis científics, debats jurídics i pel·lícules són la veu que no s’extingeix d’aquella tragèdia.  El 75 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz ha de ser l’últim pas de rosca per perpetuar la memòria del que mai ha de ser oblidat.