Valverde torna a somriure

Si no t’hi fixaves bé, si entraves ahir de cop i volta al restaurant La Venta, a la falda del Tibidabo, no t’adonaves que, en un racó molt discret del seu menjador enjardinat, hi havia Ernesto Valverde.

Si hi arribaves amb presses, si entreveies els teus amics ja a la taula, t’ho perdies, ni el veies i, després, potser ni el vas detectar perquè el ‘Txingurri’ continua volent passar desapercebut.

És possible, potser, que et cridés l’atenció aquella altra taula en què Carles Puyol xerrava amb John Carlin. Qui sap, potser hi ha memòries a la vista.

O és possible, ¿sí? ¿no?, que fossis un dels comensals d’aquesta taula tan animada de cada dimarts on, de tant en tant, l’ull i l’olfacte de Joan Amagat, el marxant d’Olot, aixeca la vista per veure si al menjador hi ha clients a qui els vingui de gust tenir un Miquel Barceló de l’última fornada.

Aquest llibre de fotografies 

El cas és que no molts se’n van adonar que Valverde dinava feliç i, sobretot, entre molts somriures, més de deu rialles i un grapat de riallades. El dolor i el menyspreu que li ha demostrat el Barça va per dins, però Valverde va disfrutar ahir d’un dinar (potser l’últim, torna dissabte a Bilbao) en el qual es va divertir molt, s’ho va passar genial, va riure contínuament perquè el seu amic, comensal i el cavaller que li va regalar aquest magnífic llibre de fotògrafs catalans que van fotografiar Barcelona entre els anys 40 i 50 no era un altre que un dels millors còmics i mims que hi ha al món, Carles Sans, del Tricicle.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els puc assegurar que no van gastar ni dos minuts en l’assumpte de l’acomiadament. Sans i Valverde ja havien debatut sobre aquesta «marranada» fa dies. Van parlar de Barcelona, d’aquest fantàstic ‘Tricicle-Hits’, que està esgotant les entrades al Coliseum (¡corrin!), i de com plasmar amb la càmera la bellesa d’una ciutat que el ‘Txingurri’ porta molt al cor.

Mentrestant, el seu Barça seguia pendent a baix i s’entregava a Jorge Mendes, l’únic ésser que no hauria de posar les mans a can Barça i a qui ‘Barto’, Abidal, Plans i Grau s’han entregat en cos i ànima (amb els diners del Barça).