No està gens malament

Aquest divendres es coneixerà el creixement del PIB del 2019, que oscil·larà entre l’1,9% i el 2%. Serà una bona dada, superior a la mitjana de la zona euro malgrat la desacceleració del cicle expansiu. Hauran sigut, a més, uns anys, des del 2015, en què l’alt creixement ha pogut coexistir amb una balança de pagaments positiva, una cosa gairebé inèdita en la nostra economia i que està reduint el massa elevat deute extern.

No obstant, el més positiu és que, segons l’EPA coneguda aquesta setmana, hi ha hagut un fort augment de l’ocupació, 402.000 llocs de treball a l’any, gràcies al rebot de l’últim trimestre, quan els malastrucs predeien el pitjor. L’augment anual de l’ocupació ha sigut d’un 2,03%, distant, sí, de l’excel·lent 3,5% del 2015, però notable. A més, els llocs de treball s’han generat molt majoritàriament (360.000) en el sector privat, no en el públic. Més interessant encara, i contrari al que es proclama amb gran desimboltura, és que entre els nous assalariats (392.000 perquè la resta treballen per compte propi) s’han creat 414.000 feines fixes i n’han desaparegut 21.000 de temporals.

El 2019 s’ha continuat creant ocupació malgrat el menor creixement, malgrat que l’augment del salari mínim en un 22% ha pogut castigar empreses marginals i l’agricultura, i malgrat la paràlisi política amb la celebració de dues eleccions generals. Seria de miop no veure-ho.

Cert que, desgraciadament, la dada d’atur és molt menys reconfortant, perquè hi ha encara més de 3 milions d’aturats i només ha disminuït en 112.000 persones, bastant menys que en anys anteriors. La taxa d’atur ha baixat un pobre 0,7% i se situa encara en el 13,8%, pràcticament el doble que el 7,5% de mitjana de la zona euro. No només és vergonyós, sinó que indica que alguna cosa no funciona i que no podem estar satisfets.

La gran diferència de l’atur entre les comunitats autònomes –des de més del 20% d’Extremadura fins a menys del 10% del País Basc– indica que l’atur té molt a veure amb el dinamisme econòmic. És una cosa que s’hauria de tenir molt en compte. ¿Seria un error fixar un salari mínim una mica diferent en funció de la molt diferent taxa d’atur de les comunitats autònomes per preservar llocs de treball en sectors geogràfics deprimits?

Dades encoratjadores

Seguim. ¿Com poden haver-se creat 402.000 llocs de treball i que l’atur només hagi baixat en 112.000 persones? Perquè en l’EPA (una solvent enquesta) han aparegut 192.000 persones que ara declaren que volen treballar i que abans no ho feien. En part és població femenina que es va incorporant a l’activitat en la mateixa proporció que la masculina. I també pot deure’s en part al fenomen migratori.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En tot cas, que pugi la població activa, la que diu que vol treballar, és signe de modernitat social i de millora de les expectatives. Potser hi ha gent que jutjava impossible trobar feina i que està canviant d’opinió. Després de la crisi, la població activa només va començar a créixer el 2018 i el seu ritme anual ha saltat del 0,5% a l’1,3% en aquests dos anys.

Tornen a ser dades encoratjadores, que és absurd menystenir. Indiquen també que és convenient que la determinació vagi acompanyada de cert tacte a l’abordar els promesos canvis legislatius. Ningú ha d’oblidar que, des del 27% en els moments àlgids de la crisi, l’atur ha caigut al 13,8%. I més rellevant, que sota diferents governs i malgrat la inestabilitat política, des del 2014 l’economia espanyola ha generat ni més ni menys que quatre milions de llocs de treball, fins al 19,97. No, no està gens malament.