Violadors

Ens encanten les seves pel·lícules, les seves novel·les, els seus quadros i les seves gestes esportives. Són llegenda per les seves obres i generen admiració. Però també sabem tot el dolor que són capaços de provocar. Polanski, acusatPolanski de violar una nena de 13 anys. Picasso, colpejant fins a deixar inconscients els seus amants. Kobe, el plorat Kobe, pressumpte violador d’una cambrera d’hotel a qui la pressió pública va donar l’estocada. ¿Com s’haurà sentit llegint panegírics mundials de l’home que va destrossar la seva vida?

Quan la periodista de ‘The Washington Post’ va recordar la violació de Kobe va rebre milers d’amenaces. ¿Hauria despertat tanta virulència si el delicte de Kobe hagués sigut un assassinat en una baralla? ¿I si el periodista hagués sigut un home? No sé quina ha de ser l’actitud davant de les monstruositats dels genis. Ni si ha de ser col·lectiva o particular, depenent del biaix moral de cadascú. Però per respecte a les víctimes, el silenci mai ha de ser la resposta. Potser l’error és veure-hi déus per adorar quan només són homes que és possible condemnar. A la fi, el seu delicte prescriu amb la mort. La seva obra perdura per a la humanitat.