Un tribut a la relació amb ERC
Reunions i altres litúrgies
La reunió Torra-Sánchez distarà molt de la del juliol del 2018, que va tenir regals i gestos
reuniones
Pedro Sánchez es reunirà dijous amb un president que està a un pas de la inhabilitació definitiva, sense acta de diputat i que ha liquidat la legislatura catalana. Un còctel de factors que va portar part de l’equip del president del Govern central a pensar que la trobada al Palau de la Generalitat era inútil perquè estaven davant un interlocutor amb data caducitat i en mode campanya. No en va, Quim Torra ha reiterat la seva voluntat de plantejar l’autodeterminació i l’amnistia en la cita entre mandataris. Llegint el subtext: evidenciar l’absurditat, segons el seu criteri, de l’estratègia d’ERC davant la negativa permanent de Sánchez a aquests plantejaments.
L’anunci de Torra de dimecres passat –aprovació dels pressupostos 2020 i, després, convocatòria electoral– va fer trontollar la taula de negociació acordada per ERC al desembre. La intenció de la Moncloa era ajornar-la fins després d’uns comicis amb una data incerta. No li falta lògica si la cita es pot veure empantanegada per un agre divorci entre els socis del Govern català. Els republicans van encaixar aquest ajornament virtual com un «incompliment flagrant», però els seus dirigents van cridar a la calma ràpidament atribuint la situació a un simple «malentès o una discrepància». Al cap de poques hores, l’executiu espanyol va rectificar i va tornar al que s’havia pactat.
Per a ERC serà clau apagar els incendis que puguin consumir el camí del diàleg, la contraprestació per permetre la investidura. En aquesta ocasió, la reunió Sánchez-Rufián ha exercit de tallafoc de manera eficaç. En el front independentista, en què els errors aliens puntuen més que els encerts propis, s’aniran encenent nous focus a mesura que ens endinsem en la campanya electoral. El Govern central, amb la mirada posada en la negociació dels Pressupostos, tem enredar-se encara més en la troca de l’agenda catalana.
El sondeig del Gesop publicat aquest diumenge traça un escenari obert a Catalunya. El bloc independentista es tornaria a imposar en diputats tot i que ERC, que figura com a vencedora, podria escollir i governar també amb el PSC i els comuns. Aconseguiria fins a 33-34 escons –ara en té 32– i JxCat passaria dels seus 34 actuals a uns 29 o 30. La CUP, per la seva banda, podria duplicar la representació. Amb una diferència tan exigua entre els republicans i els postconvergents, els retrets de la setmana passada per la pèrdua de la condició de diputat del president es poden accentuar encara més. Està en joc el timó de la nova legislatura. No obstant, s’equivocaran els que descartin una reconciliació exprés just després del recompte de l’últim vot.
En aquest clima preelectoral, la trobada de Sánchez i Torra a Palau discorrerà de forma molt diferent a la del juliol del 2018. En aquella ocasió, la litúrgia va incloure intercanvis d’obsequis (ampolles de ratafia i llibre) i passejos amb ecos machadians als jardins de la Moncloa. Es pretenia que els gestos lubrifiquessin el procés de normalització de les relacions entre els executius.
Tot allò s’omple de pols a l’hemeroteca. La visita de Sánchez tindrà una posada en escena menys cerimoniosa i podrà viure algun moment de tensió. S’ha d’entendre com un tribut a la seva relació amb ERC, el candidat de la qual podria ocupar l’actual càrrec de Torra en qüestió de mesos. Mentrestant, la divisió en el bloc independentista es transforma en un enfrontament a camp obert. Continuem en una nova fase amb propostes antagòniques: la que aposta per instal·lar-se sine die en el conflicte i la que manté obertes les portes del diàleg. Totes dues utilitzaran la lògica electoral com una arma llancívola.
