Un tresor per a tothom

Els meus veïns del pis de baix s’estan edificant un nou Escorial, i he vingut a refugiar-me a la meva biblioteca per escriure aquest article. La biblioteca, és clar, no és només meva, però des que la van obrir fa un parell d’anys a menys de cinc minuts de la porta de casa meva, la considero la meva biblioteca, perquè vaig viure la seva inauguració com si fos un regal.

No seré jo qui els descobreixi les seves virtuts i perills; ja ho van fer, i millor que jo, altres com Borges o Eco. Llegeixin-los a ells, i si pot ser des d’un d’aquests espais tan plens de paraules com de silenci (tot i que la meva Rottenmeyer interna enyoraria que les abnegades bibliotecàries avisessin més els energúmens que no desactiven els avisos del mòbil).

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

A les biblioteques actuals conviuen el jubilat que llegeix la premsa en paper –si es tracta d’aquest article, ¡hola!–, el ben plantat opositor a bomber, les adolescents amb auriculars que repassen apunts concentradament i els clubs de lectura on s’indaga en el significat dels llibres, que al seu torn transcendeixen els límits físics, de l’edifici en cada préstec. Però aquests espais són, també i sobretot, llocs per a la comunitat (una enquesta de Gallup, acabada de publicar, estima per exemple que els nord-americans van anar durant l’any passat més sovint a la biblioteca que al cine), per la qual cosa el seu microcosmos, tot i que aparenti ser un oasi de calma, acull també conflictes.

Molts es poden conèixer a través del compte de Twitter @defensembiblios, des del qual es denuncia la precarietat dels treballadors, les agressions d’alguns usuaris, una notòria falta de manteniment dels espais, dificultats de convivència –moltes biblioteques assumeixen avui la funció de centres de dia gratuïts– i, en general, poca planificació i afecte per un dels pilars de les democràcies modernes. Perquè això és justament el que són les biblioteques: un punt d’accés gratuït, lliure, ordenat, i igualitari a les idees, sense ànim de lucre i sense el soroll incessant i moltes vegades vacu de la conversa a internet. Un veritable tresor.