És igual

Amb la compareixença al Parlament, els presos independentistes van aprofitar l’ocasió, la primera que tenien, per formular, cadascú en el seu estil, una visió no solament del que va succeir arran de l’aplicació del 155, sinó també sobre l’estat actual de les coses. No van dir gaire res de la seva situació personal. Cap al final, eclipsada per les declaracions més polítiques, Dolors Bassa va parlar de la presó. Ens va acostar, doncs, al patiment de qui està tancat, al neguit de no poder ser amb els teus, als riscos mentals i físics de tants dies entre reixes. Bassa va parlar des de la feblesa. Des del coratge, també. 

Hi ha testimonis de fortalesa i exemples de fragilitat. “Fa molt mal”, va dir, “quan sentim de quina manera es banalitza la paraula presó”. Presó és aïllament i soledat, i era emocionant veure com Bassa no renunciava a dir aquesta tristesa profunda. A l’altra banda, el TS reconeixia que s’havia equivocat en la sentència de la consellera i que, efectivament, no era consellera d’Educació. És igual. Va ser, segons el TS, una “errònia extensió funcional” d’una “radical irrellevància”. És a dir: tot els és igual. També el patiment dels altres. Sobretot, aquest patiment.