Lliçons de l'adolescència digital

¿Tancaries el teu compte d’Instagram, amb 20 anys i més seguidors que mai? El relat adult repeteix que viuen en línia, sota la hipnosi de les pantalles, i que el virtual els allunya del real. El seu, en canvi, explica que les pantalles són refugi i aparador, però sobre tot un lloc per reinventar-se. Al seu torn, desconnectar-se digitalment és una opció que es plantegen cada vegada més joves perquè deixar d’estar disponibles contínuament és un acte de reivindicació personal.

Vaig entrevistar primer el Luis, de 24 anys. Als 19 va començar a competir seriosament per superar-se en nombre de ‘likes’ i seguidors. Va arribar a utilitzar aplicacions que li permetien rebre centenars de reaccions aleatòries, de persones desconegudes. Fins que es va adonar que cap d’aquests amics de conveniència el portaria mai a prendre un cafè. Va tancar tots els seus perfils a les xarxes socials, d’un dia per a l’altre: «Al principi ho vaig passar malament, francament malament, però amb el temps la gent se’m va acostumar a no trobar-m’hi, així que de tant en tant m’escriuen i em pregunten com em va la vida». Només utilitza Telegram.

La María, 18 anys, no suporta tenir notificacions pendents de llegir. Missió impossible amb el mòbil traient fum tot el dia. «¿Quantes notificacions reps?», vaig preguntar. «Dues-centes. Cada hora». Va provar desactivant els avisos, però era pitjor: hi entrava compulsivament per confirmar que no es perdia res important. Si feia dejunis digitals i encenia el mòbil poques hores al dia, acumulava massa notificacions. Ara, quan està molt saturada l’apaga del tot, l’aparca una setmana. I ha après a ignorar tot el que ha passat quan el recupera.

L’Alicia, en canvi, té xarxes socials però no té les ‘apps’ al mòbil. Així ho van decidir ella i les seves amigues, juntes. Una tarda es van donar valor les unes a les altres i les van eliminar alhora, posant fi a rutines que odiaven: obrir Instagram sense voler o quedar-se atrapades a Tik Tok quan només volien mirar l’hora.

Punt d’inflexió

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Totes les històries tenen un punt d’inflexió clau, de vegades greu. Un noi anglès va abandonar les xarxes per extenuació, ja que dedicava 12 hores al dia a aconseguir la ‘selfie’ perfecta. D’altres, generalment noies o membres LGBTIQ+, deixen de publicar la seva vida després de patir assetjament a través les xarxes. Em va sorprendre descobrir la varietat d’estratègies de dejunis, ‘detox’ i desconnexions que han desenvolupat. El que la majoria té en comú és aquesta valentia solitària: despleguen estratègies per necessitat i a la contra del que s’espera de la seva condició digital.

Tots expliquen que aquest canvi radical és complicat al principi, però després aprecien tenir vides menys fragmentades, amb la possibilitat de destinar l’atenció al que ells decideixin. Aquesta sobirania dels sentits i les emocions la viuen com la conquesta més rebel. El preocupant és que ho fan per tempteig, sense referents ni acompanyament. Potser els adults estem tan preocupats per la seva desconnexió digital que ens encega l’autèntica bretxa: l’educativa.