Moure's amb el Govern

Per primera vegada tenim un Govern de coalició en l’Estat. Els punts del programa acordat recullen moltíssimes reivindicacions populars. Fins al present, els moviments socials sempre s’han enfrontat als diferents Executius, reclamant un o un altre objectiu. No obstant, ha arribat el moment de canviar la dinàmica. Pensem en els milions de vots que acumulen les tres dretes. És molta gent i segur que, en molts casos, poden entendre les propostes ben explicades. Amb això vull dir que toca ara molta pedagogia per acompanyar el Govern en les lleis i els canvis acordats. Per exemple, els ultres s’oposen a la informació afectivosexual a les escoles, ja que s’ha de buscar el comú denominador de la majoria per guanyar al carrer aquesta batalla.

Al meu entendre, s’ha de treure la doble moral del seu amagatall i enumerar quants casos hi ha a l’any d’embarassos no desitjats en adolescents. Per a aquestes noies el dilema entre avortar o no és molt greu, i en tot cas això les marcarà per tota la vida. ¿Qui s’atreveix a prohibir a classe que es parli de sexualitat i prevenció d’embarassos i malalties de transmissió sexual (MTS)? ¿Qui s’atreveix a prohibir el preservatiu? Seria pèssim i irresponsable. Cap família desitjaria trobar-se amb una filla en tal situació. 

La sexoafectivitat no es pot compartimentar, és tot un conjunt interrelacionat, i per això és necessari també explicar la diversitat i identitat de gènere. Fins i tot rescatant coneixements que, per més evidents que siguin per a un sector de la societat, no ho són per a la resta. Allà estan els Informes d’Alfred Kinsey de finals dels 40 i els 50, tan injuriats en el seu moment i ara base de la sexologia. Rere aquest investigador i precisament per contradir-lo es van fer més enquestes, que sempre van acabar donant dades semblants. Va fracassar la visió heterosexista de la humanitat.

Un Estat laic

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un escull que preveig molt complex serà el desenvolupament de l’Estat laic. Ja que llavors s’haurà d’explicar molt bé què significa la separació d’Estat i Església. És a dir, l’Estat laic garanteix la llibertat de cultes, i al seu torn ha de ser independent de qualsevol religió. Sobra dir la quantitat de privilegis i exempció d’impostos que disfruta l’Església catòlica en aquest país. ¿Com saber l’opinió majoritària de la població? Doncs res més clar que la declaració anual de l’IRPF. És optatiu destinar un 0,5% a finalitats socials o a l’Església catòlica. Doncs resulta que, com si fos un referèndum, any rere any, una mitjana del 60% de contribuents no marca la casella ‘catòlica’. Amb això n’hi ha prou, però si ens mirem al mirall de la UE, veurem una immensa majoria de països on cada religió paga impostos similars al nostre IBI. 

En definitiva, la meva aposta o proposta és senzillament virar l’orientació dels diversos moviments socials per generar una explicació exhaustiva d’unes i altres raons, desmentir falòrnies i donar dades. De vegades ens tanquem en una bombolla d’opinions afins on tot és obvi. Ja que s’ha de sortir de les certeses d’un o un altre sector social per explicar-les detalladament, per acompanyar amb pedagogia de base l’actuació legislativa del Govern de coalició. Això no significa perdre el caràcter reivindicatiu de sindicats, feministes ni ecologistes; s’ha de mantenir les propostes de progrés, però alhora fer-les comprensibles per a tota la societat.