¿Qui ha ideat aquesta bacanal d'insensatesa?

Hola, sí, soc jo, de nou, bon dia, l’amic d’Ernesto Valverde. N’ha deixat algun altre per aquí, sí, però no es fan notar. I fan bé. Tothom ha girat full rapidíssimament, com ha de ser en un món en què els messies sempre han superat l’aurèola dels realistes.

I, per tant, tot i que en pocs dies el Barça ha deixat de ser líder de la Lliga (ho havia estat en el 92% de les jornades dels dos últims anys i mig) i ha perdut la Copa del Rei davant de l’altre rei de copes, hi ha qui va veure brots verds, no ja a la Catedral («em va agradar tot, menys el resultat», ¡no fotis, Quique!), sinó, fins i tot, a Eivissa.

És més, he llegit que l’eliminació de Bilbao serà el trampolí de llançament cap a la tercera Lliga consecutiva i, per descomptat, cap a una nova Champions. Ho he llegit: «El Barça de Setién perd el dia que millor juga». I això, ho juro, és un elogi. Llàstima que al ‘Txingurri’ no li servís de res que el seu Barça jugués el seu millor partit del 2019-20 a l’Aràbia Saudita, hores abans que l’acomiadessin. Insisteixo, cal creure en els messies. No, no, no demano que acomiadin Setién ¡per Déu! És una víctima més.

Fe cega en el doblet

Es diria que en aquell Barça de Jiddah majestuós, Josep Maria Bartomeu no va veure ni ambició ni grandesa. En aquest de San Mamés, sí. Tant, que ja el veu bicampió. ¡Visca!, el president, que al pas que va l’equip i els embolics en què es fica (o el fiquen) es veurà obligat a avançar les eleccions, té fe cega en un vestidor que ha començat a discutir entre dutxa i dutxa.

Un vestidor, per cert, on els jugadors, ells, tan seus, tan egoistes, tan supervivents, es queixen ara que (alguns) els critiquem perquè sempre se’n surten impunes i demanen no llançar-se boletes de caca entre ells, quan el que s’haurien de preguntar és si és veritat el que es diu d’ells i si, certament, això és el Taj Mahal o l’Arca de Noè a punt d’enfonsar-se.

És possible, molt possible, fins i tot pot ser que sigui cert, que el que es va veure a San Mamés sigui una reproducció dels 70 minuts de Jiddah: això és tot el que pot donar de si el Barça actual. Sembla. La qüestió és que el Barça ho dona tot i no és suficient. Al contrari del Reial Madrid, que cau eliminat reservant-se els millors. I Messi lluita, però no marca, no li surt l’última passada ni l’assistència miraculosa.

El final d’una dècada

¿És possible que el que estigués passant abans que matessin Valverde era que el ‘Txingurri’ estava mirant de sobreviure, amb tot el seu equip, a la decadència final d’una dècada més que prodigiosa? Potser sí. I, si és així, si Ernesto manejava com manejava les conferències de premsa, les alineacions, les rotacions, les estratègies, els sistemes, els egos al vestidor –els resultats, en definitiva– per allargar el màxim possible la mort d’un projecte ¿a què ve ara agafar el tauler i llançar totes les peces en l’aire?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si Valverde mirava de retenir l’aigua a les seves mans i se li escolava entre els dits, si les fonts futbolístiques del ‘dream team’ han deixat d’emanar tiqui-taca i el planter és Ansu Fati i prou (descobriment o alternativa de Valverde ¿on és Riqui Puig?),  per què es liquida, entre tots (president, director tècnic, CEO i fins i tot la plantilla, segons Éric Abidal) l’entrenador i es veuen brots verds on només apareix decadència.

I m’oblidava el més important, perdó, perdó: a sobre, han fet emprenyar Leo Messi. Molt intel·ligents, sí. Molt llestos. Molt hàbils. Fer enfadar el ‘puto amo’ pot portar a alguna cosa més (o pitjor) que un avanç electoral quan ‘Barto’ encara no ha començat a presentar el seu hereu en societat.