El sector primari
Sostenir la cadena de valor alimentària
Gurus del 'management' afirmen ara que per aconseguir un marge més gran es requereix que, a més del client, estiguin satisfets tots els actors de la producció i es reforci l'equilibri social
alcachofas-el-prat-1 /
Michael Porter, el guru del ‘management’, va aportar el concepte de la cadena de valor per interpretar les relacions entre els diferents actors de la producció. Durant tota la seva vida havia defensat que cada una de les baules ha de destil·lar eficiència al preu més baix per aconseguir el màxim marge possible. Doncs bé, fa cinc o sis anys el guru va virar. En síntesi, ell i els seus cercles afirmen ara que per aconseguir un marge més gran es requereix que, a més del client, es mostrin igualment satisfets tots els que treballen en la cadena de valor, la comunitat, el medi ambient, i es reforci l’equilibri social. Raj Sisodia i el seu moviment Capitalisme Conscient caminen en la mateixa direcció.
Els consumidors busquen en els lineals físics o virtuals bona relació qualitat-preu, transparència, proximitat, comoditat i amplitud de gamma. Aquests factors componen el cercle màgic de la compra intel·ligent i experiencial. A la recerca del favor del consumidor, la competitivitat cada vegada resulta més dura. Valgui un exemple. Les marques de fabricant i de distribuïdor en altre temps enfrontades firmen aliances per millorar la seva proposta de valor. Cap posició resulta fàcil de sostenir i menys en subsectors com el de fruites i verdures, en el qual Espanya aporta el 25% del total europeu i exporta el 80% de la seva producció.
Existeixen disfuncions notables, però el sistema no és ineficient; no en va, els preus agroalimentaris espanyols es mantenen per sota de la mitjana de la UE i els consumidors se n’alegren. La PAC (Política Agrícola Comuna de la UE) intenta resoldre-les, i les negociacions del ministre Luis Planas van en aquesta direcció. Millorar la transparència que foragita la voracitat. Aplicar la regulació de la venda a pèrdues. Incloure l’oliva en un programa específic de la PAC. Ajudar a aconseguir la dimensió adequada de les explotacions mitjançant l’expansió o fórmules associatives. Buscar l’eficiència en reassegurar les collites davant factors externs.
La baula més feble
La baula més feble és sens dubte el petit agricultor o ramader. Per això, totes aquestes mesures resultarien infructuoses sense la implantació urgent de la renda mínima assegurada: no garantiria els preus en origen, ja que reduiria la competitivitat, però sí que asseguraria la supervivència dels més desprotegits.
Ara bé, no tota l’Espanya buidada és un erm. Contemplem moviments excitants. Els meus cosins del Baztán no venen la llet als grans distribuïdors. La transformen en formatges, lactis i iogurts de marca pròpia i la comercialitzen directament en canals exclusius. D’aquesta manera, aconsegueixen una valoració entre tres i quatre vegades superior. Milers d’aliances de productors de quilòmetre zero o cooperatives se salten diverses baules de la cadena i obren botigues pròpies o venen a través d’internet. Nombroses marques de fabricant o de distribuïdor paguen l’exclusivitat pels productes d’alta gamma i altres que descobreixin.
La culpa no és de l’altre. El consumidor valora el que es fa valer. Ni tot el que produeix el camp és maltractat, ni tots els distribuïdors uns malànimes. Només la reducció de les ineficiències facilitarà la sostenibilitat de la cadena de valor. Altres invents, abstenir-se.
