El repartiment dels recursos econòmics
L'os del finançament
Tot i que hi ha qui cregui que és pantalla passada o que arriba massa tard, la reforma del model és imprescindible
palauok
L’agenda per al retrobament que el president Pedro Sánchez portava sota el braç en la seva visita a Quim Torra al Palau de la Generalitat inclou més de 40 assumptes a tractar, entre els quals figura la reforma del model de finançament autonòmic. En aquest punt, el document afegia: «Ha de garantir la lleialtat i la solidaritat entre territoris, alhora que assegurar una distribució justa dels recursos públics i la capacitat de les comunitats autònomes per proveir serveis i prestacions que són de la seva competència».
Sobre aquesta reforma penja des de fa massa temps el cartell de «pendent de revisió». Ara s’ha convertit en una de les assignatures os de Sánchez, que espera obtenir almenys un aprovat en aquesta legislatura. Remoure les seves entranyes suposarà més d’un maldecap i nous recels entre comunitats.
Remoure les seves entranyes suposarà més d’un maldecap i nous recels entre comunitats
L’arquitectura de l’actual sistema de finançament és excessivament complexa i experts en la matèria advoquen per fer-lo més eficient i equitatiu. ¿Com aconseguir-ho sense morir en l’intent? Escometre el seu estudi i revisió ja és per si mateix una tasca àrdua, més encara quan un gran acord polític entre PSOE i PP sembla improbable. Sobretot si atenem el rumb que, de moment, ha pres el principal partit de l’oposició davant del paquet de reformes pendents a Espanya.
Sorgeix també la qüestió de fer compatible una reformulació del sistema i els seus recursos amb la necessitat de contenir la despesa. El panorama es complica amb un dibuix de les comunitats de diferent color polític per a les quals la reforma del sistema és una qüestió estructural.
Debat al Cercle d’Economia
El Cercle d’Economia va abordar aquest tema la passada setmana en col·laboració amb la Fundació Diario de Madrid i l’Associació de Periodistes Europeus. En la sessió es van fer propostes per repensar un model que arrossega debilitats. L’economista Teresa Garcia-Milà i el president d’Analistes Financers Internacionals, Emilio Ontiveros, van protagonitzar un debat ric en idees i punts de vista.
El diagnòstic va partir del desassossec existent entre comunitats més riques que acaben tenint menys que altres per satisfer necessitats similars. I la falta d’autonomia o de responsabilitat fiscal de les comunitats en relació amb els ingressos.
Garcia Milà va proposar dotar de més capacitat tributària les comunitats de règim comú de tal manera que compartissin amb l’Estat les mateixes bases imposables. Els governs autonòmics tindrien capacitat per establir impostos amb plena potestat normativa, de gestió i recaptació. Així, el ciutadà també podria jutjar l’actuació dels seus governants, ja que el sistema no estaria tan subjecte a les transferències que poden arribar tard i malament per part de l’Estat, motiu de recurrent queixa.
Notícies relacionadesEn el torn de paraula del públic, un dels assistents va mostrar la seva perplexitat pel fet que al Cercle, a ple cor de Barcelona i el febrer del 2020, es tractés aquest tema quan el 44% de la població catalana, segons el CEO, defensa la independència a tots els efectes. Un altre va assegurar que aquestes propostes arriben massa tard com per satisfer les demandes de part de Catalunya.
Certes veus en els partits afirmen que el debat pertany al passat i que el conflicte polític català ja es troba en una pantalla molt allunyada d’aquella frustrada demanda de pacte fiscal del 2012. No obstant, fins i tot els més crítics o escèptics hauran d’acceptar que la millora del finançament és irrenunciable i, a més, compatible amb perseguir altres objectius. No fer res no és la millor opció.
