El cercle dels Maristes

Quatre anys negant l’evidència i defugint la responsabilitat. Quatre anys d’opacitat extrema. Quatre anys feia que els Maristes miraven d’evadir-se de l’escàndol de pederàstia destapat en les seves escoles a Catalunya. Quatre anys després, l’orde religiós ha fet el primer gest d’assumpció de responsabilitat; ha acceptat indemnitzar extrajudicialment una trentena d’exalumnes que van patir abusos sexuals en mans de professors religiosos i seglars.

Podria semblar que es tanca el cercle que va obrir el febrer del 2016 una investigació dels periodistes d’aquest diari Guillem Sànchez, María Jesús Ibáñez i J. G. Albalat. El seu llarg i conscienciós treball va definir l’esgarrifosa dimensió del cas de pederàstia dels Maristes: 51 denúncies per abusos sexuals comesos contra nens de 7 a 16 anys per 17 professors i un monitor en mitja dotzena d’escoles. ¿Quantes denúncies més no hauran arribat a presentar-se per vergonya, per temor de reobrir velles i doloroses ferides o per desànim davant de la prescripció penal?

Encobriment

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els depredadors van devorar nens durant almenys quatre dècades, des del 1970 fins al 2011. Durant tot aquell temps, l’orde religiós va encobrir els delictes i els delinqüents. Quan la notícia de les aventures d’algun violador traspassava els murs de l’escola, el pederasta era traslladat de centre. Nova escola, nens nous. Això era tot.

Podria semblar que l’acord aconseguit entre els Maristes i la fundació Mans Petites per indemnitzar les víctimes tanca el cercle d’aquesta història. Però no convé precipitar-se. És cert que cap altra congregació religiosa implicada en casos de pederàstia, com els Jesuïtes o l’Abadia de Montserrat, s’ha compromès a rescabalar extrajudicialment les víctimes. Però aquests ordes sí que han adquirit un compromís que els Maristes continuen eludint: investigar l’abast del mal comès en el seu si, buscar víctimes i agressors, i actuar internament contra els delinqüents que estiguin fora de l’abast de la llei per prescripció dels delictes. Això potser va acabar de tancar el cercle.