Tornada a Chicago

Han passat 22 anys des de la meva última visita. Dijous vaig arribar a l’aeroport O’Hare de Chicago per a la retransmissió del Cap de Setmana de les Estrelles de l’NBA i el policia d’immigració, d’origen ucraïnès, després de la pregunta de llei i rigor sobre el motiu del meu viatge em va explicar que va deixar de seguir els Bulls quan es va desfer el grup campió de Jordan i Pippen. Mai més va veure un partit del que era el seu equip i jo mai més vaig tornar a aquesta ciutat increïble. En més de dues dècades els Chicago Bulls només han guanyat cinc eliminatòries de ‘playoffs’ i només han jugat una final de conferència, el 2011, l’any de l’MVP d’aquell Derrick Rose de 22 anys, just abans del seu calvari de lesions.

Chicago mai em va oferir l’esperit dels economistes de la seva universitat, la privada. Ni ara ni a finals dels 90 Michigan Avenue em va semblar com el Portal de l’Àngel de Barcelona o el carrer Ortega y Gasset de Madrid. Aquesta ciutat, amb una alcaldessa negra i lesbiana, és molt més de Michael Jordan, d’Obama o de Sinatra que de Milton Friedman. Més dels Bulls, de la màfia italiana o de la cultura ‘gangsta’ dels 80 i 90 que dels Chicago Boys i els seus suposats miracles mai avalats pel Vaticà. Chicago és, al cap i a la fi, una terra de confluència dels elements principals de la naturalesa: tot vent, tot aigua i va ser tot foc durant l’incendi que la va assolar durant tres dies el 1871.

Feia 32 anys que no se celebrava un All Star a Chicago. Cada ciutat té les seves prioritats: l’últim All Star de l’NBA que va tenir lloc a Boston data de 1964, curiós almenys, tractant-se de la primera ciutat que va acollir aquest esdeveniment. Miami tampoc ho contempla, només el va acollir el 1990 i posteriorment l’ha considerat incompatible amb el Saló Nàutic Internacional que anualment organitzen, per les mateixes dates, a la ciutat de Florida.

Aquest cap de setmana a Chicago hi ha al·licients, per descomptat. Per exemple, el partit del Rising Stars de divendres nit concentra almenys cinc jugadors que dominaran el bàsquet mundial durant la pròxima dècada, alguns d’ells com Zion Williamson, Doncic o Trae Young amb traces d’acabar sent jugadors de rang històric. De dissabte nit recomano les esmaixades de Derrick Jones Jr. i, per descomptat, el concurs de triples. Per molt que enyorem Larry Bird, Hodges, Stojakovic o Kapono avui dia hi ha millors especialistes, perquè es llancen més triples, millor, més ràpid i des de més lluny.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Chicago és bàsquet, però també és música i sentiment. El partit de diumenge, amb nou format, és una incògnita, però aconsello especialment l’actuació de la cantant i actriu local Jeniffer Hudson prèvia al partit, un tribut molt especial a Kobe Bryant, la seva filla Gianna i els altres set morts en l’accident d’helicòpter que va commocionar al món fa menys de tres setmanes. Chance the Rapper, Lil Wayne, Common, DJ Khaled, Quavo,

Chaka Khan i Queen Latifah actuaran també a la pista del United Center durant tot el cap de setmana.