Editorial

Desigualtat i pobresa a Espanya

L'informe de l'ONU contra l'augment de l'exclusió en els últims anys s'endinsa en la urgència d'aprovar noves polítiques socials

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46750737 barcelona 28 01 2019  barcelona indigente sintecho  sin tech191026195500

zentauroepp46750737 barcelona 28 01 2019 barcelona indigente sintecho sin tech191026195500 / RICARD CUGAT

Dues setmanes a Espanya li van ser suficients al relator de l’ONU de pobresa severa, Philip Alston, per detectar el que fa anys que denuncien les entitats socials. El seu informe és un contundent revés a la gestió política dels últims anys. Un país «trencat» que «ha preferit fer polítiques per als rics abans que per als pobres», en paraules d’Alston. 

En l’última dècada, l’exclusió social ha crescut a Espanya sis punts, mentre que les classes més altes s’han enriquit i paguen la meitat d’impostos. «S’ha governat per als més rics», recalca l’autor de l’informe. Espanya és «a la cua» d’Europa en redistribució de la riquesa. Un país ric on un percentatge inusual de població té dificultats per sobreviure. Un país que es recupera de la recessió sense restaurar els serveis públics retallats. La llista dels problemes és llarga: pobresa generalitzada, alt nivell d’atur, crisi de vivenda, inadequat sistema de protecció social, fiscalitat que empara els més rics, alta taxa d’abandonament escolar prematur (la pitjor de la UE)... Finalment, una política que durant anys s’ha oblidat del benestar de les persones.  Els números són il·lustratius. El 2018, el 26,1% de la població a Espanya –el 29,5% dels nens– es trobava en risc de pobresa o exclusió social. Per col·lectius, l’informe destaca la desatenció als immigrants, les dones, els habitants en zones rurals, les treballadores domèstiques i les persones amb discapacitat. Especialment alarmant són les condicions d’alguns campaments d’immigrants, que sobreviuen en condicions molt pitjors que un campament de refugiats.

Alston indica algunes mesures per combatre la desigualtat, com intervenir el mercat dels lloguers, fer extensible la normativa catalana per impedir talls de llum, crear una renda mínima única a tot l’Estat i millorar el mercat laboral. L’informe és d’una gran duresa, però no revela res que no hagi sigut denunciat per molta gent. El relator centra la seva esperança en el nou Govern i el seu compromís amb les polítiques socials. La gravetat de la situació hauria de ser suficient per aconseguir els recolzaments necessaris per revertir-la.