anàlisi
Una fragància que perdura en la memòria
L'empremta de Valdano també és olfactiva com la que li va deixar Cruyff en aquell partit en què el 'Profeta' li va dir que li havia de tractar de vostè
L’aprenent de periodista esperava que aparegués algun jugador del Reial Madrid al qual posar-li el radiocasset per fer-li tres preguntes sobre la derrota soferta aquella tarda de maig a El Sadar. Treinta-tants anys després en la memòria perdura la fragància de l’acabat de dutxar i perfumat, l’olor de Jorge Valdano que va respondre amb cadència única, amable, brillant, fins i tot en la derrota. El comunicador que va ser gran futbolista, entrenador i director esportiu apareix puntualíssim a la cita amb aquest diari a l’hotel Catalonia Ramblas, al carrer Pelai de Barcelona. Vesteix elegant, sense corbata, però amb americana i camisa blaves, pantalons beix. Mira el rellotge. «Tenim una hora», després té una reunió a Mediapro.
Fa olor de net com aquella tarda de 1984. Polit i puntual, dues virtuts que apareixen en la biografia de l’avui flamant guanyador del premi Vázquez Montalbán (MVM). Valdano ha recordat moltes vegades com el va impactar l’olor que feia Johan Cruyff quan disputaven un partit. La primera vegada que es van conèixer en un partit l’holandès li va advertir que a ell un noi de 21 anys se li havia de dirigir amb el vostè.
El discurs seductor de Valdano contempla el tutejament, tot just s’ha mogut del que va mantenir el 1995 amb MVM per al llibre ‘Un polaco en la corte del rey Juan Carlos’. A l’escriptor vermell li va cridar l’atenció que la cita amb l’entrenador vermell del Madrid tingués lloc després d’una derrota a Amsterdam contra l’Ajax i un concert de Pablo Milanés, cantautor cubà que convidava a recórrer els carrers novament del que va ser Santiago ensangrantrada.
Notícies relacionadesEl filòsof de la pilota li va explicar que la primera vegada que va reflexionar sobre l’existència d’un futbol d’esquerres i de dretes va ser al llegir un article de MVM en ‘Triunfo’. Curiosa imatge la del futbolista atrapat en aquella Vitòria dels 70 llegint la revista d’esquerres, en una època en què pocs futbolistes mostraven inquietuds intel·lectuals. Potser Pirri, que va estudiar medicina.
Valdano llegia i llegia a la Vitòria ‘mordor’ on nevava i s’enfangava tant el camp que va haver d’aprendre de nou a jugar a futbol. Va ser un davanter extraordinari amb una carrera curta (10 anys) però fèrtil al Saragossa, Madrid i amb l’Argentina campiona a Mèxic-86. Diumenge passat, va tornar a El Sadar on, als 80, va passar por com corrent per la banda dreta i va celebrar un golàs a l’Osasuna en un estadi nevadíssim en partit de Copa arbitrat pel seu ‘amic’ Guruceta Muro.
