Comunicació en salut pública: el cas del coronavirus

Han passat més de dues setmanes des que l’epidèmia del Coronavirus (anomenat Covid-19) va ser declarada una emergència de salut pública d’importància internacional per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i al nostre país ja ha tingut repercussions importants com la suspensió del Mobile World Congress. Des d’aquest escrit vull fer una reflexió sobre la gestió de les crisis de salut pública i de la comunicació de les mateixes.

El llibre del professor Joshua M. Sharfstein ‘The public health crisis survival guide’ és una guia per fer una bona gestió de les crisis des de la salut pública en tres aspectes bàsics: reconèixer la crisi, gestionar-la i comunicar-la adequadament. És necessari que els serveis de salut pública (locals, autonòmics, estatals o internacionals) estiguin preparats per detectar les crisis quan més aviat millor. Un cop detectada, ha de ser gestionada pel servei de salut pública planificant, posant en marxa la logística i els recursos necessaris per avançar en el coneixement de la causa i els factors que hi contribueixen, en el diagnòstic i tractament de les persones malaltes, així com en la prevenció per evitar nous casos, evitant la sobreactuació. En les crisis causades per nous fenòmens pot ser dificultós conèixer-ne les causes i en pot alentir la gestió. I finalment la comunicació, part molt important per donar informació que generi confiança a la població.

El Centre de Control de Malalties dels EUA assenyala els següents principis d’una bona comunicació: que sigui ràpida, que estigui basada en l’evidència científica, que sigui creïble i transparent, que expressi empatia i que promogui l’acció. La manca de seguiment d’aquests principis genera desinformació i inclús i tot pot arribar a fomentar el pànic en la població. A més, és fonamental la coherència en la informació proporcionada pels diversos agents implicats.

El coronavirus al nostre medi: la crisi de la por

El Covid-19 és un nou tipus de coronavirus que es va detectar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina. Amb dades del dia 17.02.20 l’epidèmia és molt important a la Xina, on l’OMS declara 70.635 casos, i és menor que la resta del món, amb 794 casos. 

Diferents estudis científics descriuen una mortalitat del voltant del 2%. A Catalunya no hi ha hagut cap cas de malaltia i a l'Estat espanyol n’hi ha hagut 2.

Tant a l'Estat espanyol com a Catalunya, les autoritats sanitàries estan gestionat la crisi proporcionant informació de forma ràpida, transparent i creïble i basant-se en l’evidència. Altres organismes internacionals també donen informació dia a dia, com per exemple l’OMS, que publica un butlletí diari i també fa rodes de premsa periòdiques. Les revistes científiques més prestigioses, com per exemple ’The New England Journal of Medicine’ i ‘The Lancet’ estan donant preeminència a l’epidèmia publicant de forma ràpida i accessible per tothom els resultats que es van obtenint de la recerca.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però la globalització i la rapidesa de la informació a través de diferents mitjans també genera problemes. L’OMS descriu la sobreabundància d’informació sobre el coronavirus com una «infodèmia» ja que malgrat es dona a conèixer informació vàlida, molta no ho és. Cal tenir en compte que la informació no veraç pot generar l’estigmatització i la culpabilització dels grups infectats i afectats. Ciutadania d’origen xinès, que no ha estat exposada al virus, assegura haver patit assetjament i insults racistes tant en les xarxes com a la via pública. De la mateixa manera, la desinformació pot afectar les conductes de la població respecte a seguir els consells de les autoritats competents. En els casos més extrems, es pot arribar a no reconèixer l’existència de la malaltia i no adoptar les mesures recomanades per evitar el contagi. L’OMS inclús té un apartat al seu web per combatre els rumors respecte al coronavirus i en fa difusió a les xarxes.

Al nostre medi, malgrat no existeix cap cas a Catalunya i el risc d’infecció a dia d’avui és baix, alguns mitjans de comunicació, i inclús algunes persones opinadores han donat missatges 'alarmistes' i de 'premsa groga', i sovint qüestionant les autoritats competents. La por és irracional i, per tant, és responsabilitat de tots ajudar a combatre-la. Caldrà fer una reflexió sobre com els errors en la comunicació poden acabar sobredimensionant la crisi al nostre medi.