Suspensió de llicències
22@ la gestió de l'èxit
Davant de la demanda d'oficines a la zona és un error focalitzar en aquesta zona la necessària recerca d'espais per a vivendes
22
La història del 22@ comença fa 20 anys per donar solució a 200 hectàrees de sòl industrial situades al barri del Poblenou. Eren els espais que ocupaven les fàbriques que a finals del segle XIX havien convertit aquella zona en l’avantguarda de la modernitat, gràcies a l’eclosió de la indústria tèxtil. Aquestes instal·lacions fabrils van ser posteriorment abandonades amb l’auge de la Zona Franca i dels polígons industrials limítrofs a Barcelona, per la qual cosa aquest àmbit es va degradar de manera notable.
El planejament aprovat el 2000 va donar una resposta contundent i ambiciosa a les noves necessitats de la ciutat; es van establir les bases urbanístiques i arquitectòniques perquè Barcelona fos capaç d’atreure empreses que volguessin establir-se al sud d’Europa, guardant un respecte exquisit envers tots els elements històrics de l’esplendor del passat industrial que havien sobreviscut al pas el temps.
Els objectius que com a ciutat ens vam marcar l’any 2000 s’han superat àmpliament: el 22@ allotja multitud d’empreses de primer nivell, rep cada dia una gran quantitat de professionals i compta amb una vida cultural i associativa extremadament rica; és un cas d’èxit reconegut internacionalment, que moltes ciutats anàlogues s’afanyen a replicar.
La característica més rellevant del 22@ és la seva personalitat mediterrània que, en essència, es resumeix en un equilibri d’usos urbanístics, per la qual cosa en una mateixa illa trobem vivendes, oficines i comerços. Aquest equilibri d’usos és el que atreu de manera especial les empreses de la indústria digital i tecnològica que s’estableixen a la nostra ciutat. Tant és així que actualment el percentatge d’oficines disponibles al 22@ és inferior al 2% del total del parc, un indicador que en aquesta àrea hi ha una clara escassetat d’espais per treballar.
Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha suspès les llicències del 22@ amb l’objectiu d’incrementar el terra destinat a vivenda, en detriment dels espais per allotjar oficines. No hi ha dubte que necessitem un parc de vivenda més ampli, a preus assequibles i sobretot en règim de lloguer. La intenció del consistori és elogiable, ja que reflecteix una voluntat genuïna de resoldre la greu dificultat d’accés a la vivenda que patim a Barcelona, però és un greu error estratègic focalitzar la recerca d’espai per a vivenda al districte 22@ , àmbit que concentra una forta demanda d’empreses amb voluntat d’establir-s’hi.
A Barcelona encara hi ha grans àrees que no estan teixides urbanísticament, que esperen des de fa dècades l’adequat impuls públic i que podrien acollir aquests necessaris desenvolupaments residencials; és el cas de la Marina, la Sagrera i el Bon Pastor. A part d’aquestes grans bosses de sòl, la veritable solució al problema de la vivenda ha de venir per la correcta articulació de l’àrea metropolitana i més enllà, per a la qual cosa és imprescindible que Rodalies funcioni de manera eficient; aquesta és la gran reivindicació en què ens hauríem de concentrar si volem donar resposta a les necessitats de la nostra societat.
La Marina, la Sagrera i el Bon Pastor, i encara més l’àrea metropolitana, podrien allotjar els desenvolupaments residencials que són necessaris.
La visió que l’Ajuntament de Barcelona va tenir el 2000 proveint de la infraestructura immobiliària adequada per al creixement futur de la ciutat mitjançant la creació del 22@ és el que avui dia ens permet atreure talent i empreses. Gràcies a aquesta mirada a llarg termini, la nostra ciutat compta amb un important ecosistema digital i tecnològic que genera llocs de treball de qualitat i ens connecta amb altres ‘hubs’ digitals de tot el món.
Notícies relacionadesLa gestió de l’èxit sovint és més difícil que la gestió del fracàs, i per algun estrany motiu Barcelona sovint es desborda quan ha de gestionar els seus èxits. El 22@ és un gran èxit col·lectiu i l’hauríem de protegir i celebrar. De fet, ens hauríem de dedicar a planificar un altre pol d’activitat econòmica; el 22@ del segle XXI, per tal d’estar preparats per allotjar les empreses del futur.
Assentada en la seva mediterraneïtat i en un ecosistema digital fortament arrelat, Barcelona compta amb els condicionants idonis per convertir-se en la capital global de l’humanisme tecnològic i atreure les empreses que generin més oportunitats de benestar per a la nostra societat. Però això només es produirà si tornem a pensar sense estar-nos de res i ens tornem a dotar de les infraestructures urbanístiques i immobiliàries adequades.
