Torra no té pressa a dialogar

L’acord d’investidura del candidat a la presidència del Govern espanyol i ERC, on es fixava la creació d’una taula de diàleg entre aquest Govern i el català, va generar una esperada sensació d’alleujament  i una perspectiva de solució, ni fàcil ni immediata, al conflicte de l’encaix territorial de Catalunya, conflicte cada vegada més enquistat, més incomprensible en el seu desenvolupament i menys fàcil de resoldre.

Segons l’acord, en el termini de 15 dies després de la constitució del nou Govern, s’havia de crear aquesta taula, és a dir, a finals de gener, però els membres del Govern de JxCat, que no només no ho van facilitar sinó que van votar en contra de la investidura, encapçalats pel seu president actual i vicari de l’anterior president fugit, estan desenvolupant una perillosa estratègia en una doble direcció.

En primer lloc, i en vista de la molt bona acollida social del nou Govern i de la taula de diàleg, mirar de treure tot el protagonisme possible a ERC mitjançant mecanismes diversos que contribueixin a atorgar la preeminència a Torra i no a Aragonès. Hi ha dos exemples, entre d’altres, que són aclaridors: un, l’exigència d’una reunió prèvia al Palau de la Generalitat entre els dos presidents, Sánchez i Torra, amb tot un protocol de luxe, presència de mitjans de comunicació i rodes de premsa; reunió que, més enllà d’una certa distensió institucional i personal, només va concretar que la primera taula, presidida per ells dos, se celebraria el mes de febrer. Un retard, doncs, d’un mes, però al llarg d’uns dies tot girava entorn del president català, que no havia mostrat ni mostrava especial interès en el diàleg. L’altre, la recuperació, com a condició prèvia, de la figura del mediador, que no consta a l’acord  inicial ni va sortir a l’entrevista entre els dos presidents, però que ara una part de JxCat exigeix i ERC no, mentre el Govern central la rebutja.

En segon lloc, retardar la data de la primera sessió de la taula i supeditar-la als interessos personals i electorals de Puigdemont i, més concretament, a l’acte electoral previst per al dia 29 de febrer a Perpinyà. Fins ara no sabem res de quina serà per part catalana la composició dels seus membres, ni quina ordre del dia proposen ni quina freqüència per a les sessions, ni el lloc. Només han tornat a veure els partits i entitats socials independentistes, per reafirmar la seva posició, amnistia i autodeterminació, i han deixat de banda el Parlament i la majoria de la població catalana que no creu en la independència però sí en el diàleg.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Recuperar protagonisme i retardar la taula per evitar que ERC en pugui treure rèdits electorals, resistint-se ara a la proposta de calendari plantejada per Sánchez, són els objectius. No ens diuen res, en canvi, sobre el contingut del document entregat per Sánchez a Torra i menys encara quina resposta hi donaran. Tema fonamental per millorar aspectes bàsics de la nostra vida quotidiana, però que continuen sense interessar a un govern que mai ha governat.

Ara ja només pensa en com podria tornar a guanyar les eleccions. El diàleg més aviat el destorba.