CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL
Coronavirus, enredats en la incertesa i la por
mascarillasok
«Predir és difícil, especialment el futur», deia el físic danès Niels Bohr. La incapacitat de predir l’evolució de l’epidèmia pel coronavirus Covid-19 ha portat a la suspensió del Mobile World Congress de Barcelona. Això mostra que l’evidència científica i els esforços de comunicació d’experts i autoritats són cada vegada més insuficients per a una gestió efectiva del risc. Resulta paradoxal que un sector capdavanter com el de la telefonia mòbil hagi preferit quedar-se a casa, quan mai abans tanta gent va disposar de tanta informació i en temps real sobre una epidèmia, i després que les autoritats del país més directament afectat, la Xina, hagin pres les mesures de salut pública més dràstiques dels últims 100 anys. El resultat és una epidèmia global de desconfiança, el preludi de la por i potser del conflicte obert.
Entendre el que està passant requereix deixar de banda la visió reduccionista centrada en la relació lineal entre missatge i resposta i adoptar una visió sistèmica basada en xarxes i connexions, molt més adequada per a l’anàlisi de la complexitat global. Científics com László Barabási-Albert i Réka Albert van introduir fa poc més de 20 anys el concepte que «el ric es fa més ric», una analogia per explicar el creixement de les xarxes en què el més popular o influent estableix un nombre de connexions més gran, amplificant així el seu reconeixement i influència.
¿Com es trasllada aquest paradigma de la societat connectada a la dinàmica de la resposta global davant de l’epidèmia pel Covid-19? Ricard Solé, director del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra, al seu llibre ‘Xarxes complexes’ (2009), descriu la propagació de virus i epidèmies des de l’anàlisi dels sistemes complexos. Particularment rellevant és la seva observació que la manera d’aturar la transmissió no és la lluita contra el virus, sinó la desactivació dels nodes amb més nombre de connexions. En altres paraules, hem d’identificar i protegir els nodes més actius i connectats si volem protegir el conjunt del sistema.
Agent altament transmissible
Les notícies de l’evolució de l’epidèmia, el nou coneixement científic, les respostes dels responsables polítics i dels sistemes de salut, el posicionament dels múltiples agents econòmics i socials, i molts altres factors històrics i culturals, es comporten com elements d’un sistema alhora complex i fràgil. En aquest, la incertesa i la desconfiança es converteixen juntes en un agent altament transmissible, i es propagant a gran velocitat pels innombrables nodes que el componen.
L’única manera de frenar-ne la disseminació és reforçant la capacitat de neutralitzar els nodes més influents, aquells que tenen més connexions. La seva caracterització exhaustiva a partir del ‘big data’ i de l’anàlisi dels continguts i actors en la comunicació global seria una iniciativa molt útil per identificar on podria ser més decisiu inocular elements que generin seguretat i confiança, impedint així la transmissió de la incertesa i de la por. Això té clares implicacions per a l’anàlisi dels models de governança en les crisis globals, incloent el cas de la Xina.
Virus, epidèmies i pandèmies són aquí per quedar-se i continuaran forjant l’evolució humana. Únicament amb la nostra intel·ligència col·lectiva i el valor de la cooperació, la transparència i la solidaritat entre els països podrem entendre millor la nostra interdependència i respondre-hi de manera efectiva.
