Boríssov, el gran adulador

Bulgària és avui un país menys lliure i democràtic que fa deu anys. Per contra, disfruta d’una envejable estabilitat econòmica i fiscal i, fins i tot, ha registrat superàvit durant els últims anys.  El ‘negoci’ s’obre pas davant la ‘política’, tal com també es pot observar en altres països de l’entorn. De fet, en una enquesta del 2018 realitzada per Open Society Institute de Bulgària mostrava com només el 45% de la població pensava que la democràcia era la millor forma de govern, a més, la meitat dels búlgars no votaria candidats que fossin gais, turcs o gitanos. Aquestes dades reflecteixen de manera clara la situació sociopolítica que passa el país, en què el Govern de Boríssov és recolzat per tres partits d’extrema dreta que estan aconseguint introduir la seva agenda social. A tall d’exemple, ells van ser els que van aconseguir bloquejar la Convenció d’Istanbul al país. No hi ha cinturó sanitari a Bulgària.

No obstant, aquesta estabilitat econòmica pot no arribar a durar. L’absència cada vegada més evident de garanties jurídiques està esfondrant la inversió estrangera que ha caigut fins a 10 vegades des del 2007, any de la incorporació de Bulgària a la UE. La premsa búlgara està considerada com la menys lliure de l’entorn comunitari per Reporters sense Fronteres, tal com ha quedat reflectit en diversos índexs internacionals com l’Índex de Llibertat de Premsa o Freedom House. Així, les amenaces a mitjans de comunicació no afins al govern han vist no només retallats els ajuts europeus, sinó que diversos periodistes han sigut amenaçats. És impossible no recordar la violació i assassinat, el 2018, de la periodista Viktoria Marinova quan investigava diversos casos de corrupció.

Notícies relacionades

Els Mossos descobreixen una connexió russa amb la xarxa que va blanquejar cinc milions a Barcelona

Una investigació per blanqueig de diners a Barcelona apunta al primer ministre de Bulgària

I si hi ha una cosa en la qual Bulgària va al capdavant a la UE, això és la corrupció.  Els casos per corrupció en el Govern s’han anat succeint sense pausa, gairebé tots vinculats a l’especulació immobiliària, a la malversació de fons públics, en particular els comunitaris, i escoltes il·legals. Res que nosaltres no coneguem també a Espanya. De fet, el mateix Boríssov es va veure implicat en un escàndol ja el 2016 per la compra d’un pis d’1,5 milions a Barcelona, el conegut com l’Assumpte Yaneva (Yaneva Gate) del qual va sortir indemne.

Sens dubte, Boiko Boríssov és un dels polítics més hàbils d’Europa. En paraules d’Ivan Krasev, «és més proamericà, prorús i proeuropeu» que ningú, un geni en l’art de contemporitzar amb els seus interlocutors. Ha aconseguit convèncer propis i estranys de ser el perfecte europeista i aliat. És significatiu que els EUA el consideressin una peça clau en la lluita contra el terrorisme internacional, a Brussel·les sigui vist com un dels líders més europeistes de la regió i alhora, tingui una relació fluida amb Moscou. Entre Orbán i Macron, prefereix una via búlgara.  Així tots contents, i Boríssov continua els comandaments d’un país que no aconsegueix remuntar ni socialment, ni políticament, ni socialment, mentre Europa observa impassible.