La foguera

Dos mil bojos: el retorn de 091

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52295912 icult 091200214205838

zentauroepp52295912 icult 091200214205838

Jo he nascut en l’època equivocada. Oz em va posar un cor, un cervell i unes orelles de vell. Quan vaig poder anar a concerts ja era massa tard. Mercury estava mort i Cobain també. De Lennon, Joplin i Hendrix quedava pols sobre els discos. Els Kiss i els Stranglers sonaven a dòlar, Oldfield s’havia tornat boig a Eivissa i, quan van anunciar que Led Zeppelin es reunia, un globus aerostàtic rodó va flotar sobre l’escenari i es va posar a buscar la cartera entre les butxaques dels fans. Vaig poder disfrutar d’Extremoduro, Rosendo i els Suaves, però escoltava a casa l’últim concert dels Cero  i em preguntava, sentint bramar el públic, qui podien ser els privilegiats havien estat allà.

Em quedava José Ignacio Lapido, guitarrista i lletrista dels Cero.  En els seus concerts vaig conèixer gent gran que venia amb els seus fills petits. Em tractaven com a un nebot desconegut i em van explicar com va ser l’última gira i com han lluitat després de la dissolució per donar-los a conèixer. Tots els addictes als Cero  tenim en comú la predisposició a l’apostolat. ¿No els coneixes? ¡Escolta això, para-hi atenció!

Notícies relacionades

Fa res van anunciar que tornaven a tocar. Hi ha nois de la meva edat que els van perseguir per tot el mapa d’Espanya per no perdre’s un concert, com qui torna a tancar els ulls perquè el somni que ha interromput el despertador era massa gloriós. Aquella gira, ‘Maniobra de resurrección’, hauria pogut ser un karaoke per a carrosses, però va demostrar el contrari: que els 091 es van rendir abans de temps als noranta i tenen molts quilòmetres per recórrer. Ara un nou disc, ‘La otra vida’, i una nova gira. La mateixa disposició a la lucidesa i la malenconia de sempre.

La setmana passada, a l’Apolo, dos mil bojos estàvem davant de l’escenari per preguntar-los què va ser del segle XX. Em vaig emportar amb mi un amic que no els havia sentit mai i va sortir d’allà xop, com si al creuar el riu Jordà hagués aparegut dalt del Sacromonte.

Temes:

Sala Apolo