El PP pacta amb Cs per absorbir-lo

En les últimes eleccions autonòmiques a Euskadi, que van tenir lloc el 25 de setembre del 2016, Ciutadans va obtenir 21.000 vots i cap diputat, mentre que el Partit Popular va aconseguir 107.000 paperetes i nou escons. La diferència es va mantenir en les últimes eleccions celebrades, les generals del 10-N, en les quals el PP va multiplicar per vuit els vots de Cs. En vista d’aquestes dades, ¿quina necessitat tenia Pablo Casado de pactar amb Cs, i menys encara d’oferir-li dos llocs de sortida en les autonòmiques del 5 d’abril, i obrir una crisi en el PP basc? Alfonso Alonso tenia la raó per negar-se a concedir als nouvinguts dos llocs tan destacats, tot i que fos partidari d’arribar a un pacte. 

La furibunda reacció de Casado de fulminar Alonso i pactar amb Cs marginant el PP basc només s’explica per dues raons. Una és que Alonso era un dels últims representants del sorayisme i la seva resistència a acceptar el pacte sense queixar-se ha sigut aprofitada per eliminar políticament les restes d’aquest sector. Ara, com altres seguidors de l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría, deixa el PP i la política.

La segona raó, més important, és que el PP està interessat en un pacte global amb Cs per absorbir-lo millor. No ha sigut possible a Galícia, s’aconseguirà possiblement a Catalunya, però el veritable objectiu són les eleccions generals, en la línia de l’Espanya Suma que el PP ja va proposar abans del 10-N i que Albert Rivera va rebutjar. A aquesta estratègia s’hi presta Inés Arrimadas, que, conscient de la seva actual debilitat, ha preferit entregar-se al PP en lloc de reconstruir el partit pel centre.

La caiguda d’Alonso també significa el reforç en el PP de la línia dura, amb l’elecció de l’aznarista Carlos Iturgaiz, que havia sigut relegat en les llistes al Parlament Europeu en el breu lapse moderat del mandat de Casado. Iturgaiz, que qualifica el Govern de Pedro Sánchez de «‘fasciocomunista’», està encantat de col·laborar amb Vox, ja que considera que el seu ideari és molt similar. El 5 d’abril coneixerem el veredicte sobre aquest nou gir a la dreta del PP.