No donava vots

Josep Pla deia que al nostre país qualsevol persona que fa alguna cosa, es mou o té una il·lusió és odiada, envejada i sotmesa a un procés clandestí o públic de tendència implacable. L'oportunitat de conèixer l’expresident de Colòmbia i premi Nobel de la Pau Juan Manuel Santos m’ha fet constatar que no som els únics al món.

Vaig entrevistar-lo –per cert, ens va citar a les 7.30 hores– pel programa ‘Quatre gats’ d’aquest dijous a TV-3. A l'entrevista, Santos demostra que és un polític històric extraordinari per dos motius: el primer, per haver aconseguit l’acord de pau amb les FARC, i el segon, per haver acceptat el preu, sacrificar-se políticament. Dialogar i arribar a un acord amb les FARC va acabar amb la seva carrera política i va fer que se n'anés amb un dels índexs de popularitat més baixos en els últims temps. Ho sabia, i ho va acceptar.

Si bé és cert que no va ser capaç d’ampliar l’acord amb altres fronts ni frenar l’augment de cultius de coca a Colòmbia i va deixar pendents reformes rurals importants, va tenir audàcia política per posar fi a la guerra i signar l’acord. Ningú li va reconèixer el seu esforç perquè el que feia no era popular. I el que no és popular no dona vots, diu Santos.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Escoltar-lo serveix per entendre el que deia Gabriel García Márquez que connecta la política i el periodisme: el ser capaç de posar-se en les sabates de l’altre. Santos ho va ser. El que quan va ser ministre de Defensa va dur a terme una de les ofensives militars més grans contra les FARC al final va reconèixer l'adversari i va asseure's a negociar. Les FARC mataven, i Santos reconeix a l’entrevista que els militars tenien recompenses si portaven cadàvers de guerrillers. Tots mataven, acaba dient.

Actualment, a Colòmbia no s’està desenvolupant l’acord, hi ha líders sindicals assassinats i centenars de milers de desapareguts. Estic convençut que Santos hagués pogut fer més abans de marxar i que va tenir molts desencerts. Però al que anàvem: ningú li donarà mai les gràcies per haver arribat a un acord de pau.