La taula dels Globetrotters

Els mundialment coneguts Harlem Globetrotters són un equip de bàsquet que es dedica a fer un espectacle d’exhibició, més que a practicar aquest esport de manera reglada. Sempre juguen contra un equip ‘sparring’, els Washington Generals, que els permeten fer els seus acrobàtics mats i les seves vistoses tombarelles. Durant el pròxim mes de maig passen per aquí i jo ja tinc les entrades per anar a veure’ls al Palau Municipal d’Esports de Badalona, a casa del Joventut. En aquest cas, el públic ja està previngut: hi anirem sense esperar trobar-nos allà un partit seriós, sinó una pantomima, i l’únic que ens podrà decebre serà la qualitat artística de la demostració i no la falta de rigor en l’aplicació del reglament de la FIBA.

La taula de negociació que es posa en marxa entre el Govern català i l’espanyol podria tenir el mateix esperit que aquests partits circenses de producció nord-americana. Hi ha indicis que ens poden fer pensar que en els dos equips hi ha jugadors amb més ganes de xou que d’encistellar pilotes. D’una banda, el fet que Pedro Sánchez i el PSOE s’hagin vist empesos a asseure’s per una necessitat aritmètica, tenint en compte la seva actitud totalment inversa durant la campanya electoral, pot fer-nos dubtar de la bona voluntat de part de l’equip espanyol. No queden gaire lluny les seves declaracions en què denunciava que l’altre equip era de categoria inferior, gairebé amateur, i argumentava que no s’havia de perdre el temps amb ells.

De l’altra, en l’alineació de l’equip català es deixen entreveure les lluites internes i els cops de colze per convertir-se en el nou capità de Junts per Catalunya, amb el previsible desencant dels que no han sigut convocats. Guanyen punts Elsa Artadi i Jordi Puigneró mentre que l’entrenador no compta amb Damià Calvet. Tampoc no està escrit que el màxim anotador català sigui del planter postconvergent, cosa que encara genera més tensions i nerviosisme entre els aspirants. Massa soroll extraesportiu haurà precedit el partit. No només sobre els jugadors titulars, sinó també sobre si hi ha d’haver àrbitre, ja es digui mediador o relator, i en quina part del partit ha d’entrar, si en el moment final o bé des del xiulet inicial. Fins i tot hi ha hagut polèmica sobre la conveniència mateixa de jugar la contesa, ja que alguns dels directius han dit que no s’hi sentien vinculats i que no donaven el vistiplau al seu desenllaç.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquest cas, a diferència del que esperem els espectadors dels Harlem Globetrotters, és possible que una gran part del públic desitgi veure jugadors que corrin i afinin la punteria de manera versemblant, que es deixin la pell. Segurament, el gran perdedor de la competició serà el que demostri que no hi ha posat prou ganes i és justament per això que de moment no s’ha donat per desconvocada per incompareixença dels contendents. Veurem qui és el primer a tirar la tovallola i decebre l’afició.