Un llibre blanc de les comunitats autònomes

Qualsevol possibilitat de reforma constitucional sembla bloquejada per la polarització política, així que pensar en canvis en l’Estat de les autonomies sembla un esforç inútil. No obstant, convé mantenir oberta la reflexió per si en algun dels pròxims lustres afloren els consensos necessaris. Quan això passi, ja tindrem una bona base d’estudis elaborats per experts, els treballs del qual han sigut donats a conèixer a les institucions i al públic interessat. Destaca entre ells l’‘Informe Comunitats Autònomes’, de l’Institut de Dret Públic de Barcelona, que des de 1989 segueix anualment l’activitat de l’Estat autonòmic.

Experiència acumulada

Crec, no obstant, que al costat de tants estudis solvents falta el punt de vista propi i específic de les comunitats autònomes. No em refereixo a les anàlisis que de manera singular hagin realitzat algunes d’elles, obra dels seus observatoris especialitzats, sobre la comunitat autònoma en la qual s’ubiquen o sobre l’Estat autonòmic globalment considerat. El que trobo a faltar és una reflexió conjunta de les comunitats autònomes sobre la seva experiència acumulada d’autogovern. Per utilitzar una terminologia convencional, em refereixo a un ‘llibre blanc’: una mena de document que, sense pretendre imposar res, conté l’anàlisi d’un tema. Un llibre blanc aspira a ajudar a oferir orientació als qui han de prendre decisions, aportant coneixement per a la resolució de problemes. Amb aquest perfil, em sembla que seria útil un ‘Llibre blanc de les comunitats autònomes’. No perquè falti informació sobre els aspectes negatius i positius de la nostra organització territorial, perquè en tenim molta i de molt bon nivell. El que fa falta és la que elaborin en primera persona i en comú les mateixes comunitats autònomes.

Des de 1983 Espanya s’organitza en comunitats autònomes. Mai abans havia existit un model territorial generalitzat i estable, i en aquest llarg període s’han creat institucions d’autogovern per les quals han passat polítics de diferent signe, amb el suport d’estructures administratives que han acumulat una important experiència pràctica. Els seus funcionaris tenen un punt de vista molt valuós sobre qüestions de les quals es discuteix sense parar: possibles duplicitats organitzatives, suficiència del finançament, eficiència de la despesa o marge competencial per a la posada en pràctica de polítiques pròpies, entre d’altres. El més probable és que els balanços que cada una d’elles faci per separat sigui diferent, però seria molt interessant conèixer les coincidències que sens dubte existeixen i que poden aflorar amb un estudi com aquest. La pròxima conferència de presidents podria posar en marxa el projecte, formant un grup de treball perquè concretés els seus continguts i establís un equip de redacció i un calendari.

Col·laboració i ajuda mútua

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tal com l’imagino, aquest llibre blanc de les comunitats autònomes hauria de ser elaborat per elles, amb el suport logístic i institucional del Senat, que podria afirmar així el seu paper com a cambra territorial. Hauria de ser un text preparat per alts funcionaris autonòmics, l’experiència dels quals podria ser complementada per la de polítics autonòmics que estiguessin fora de la política activa. Caldria evitar tant sí com no que aquest llibre blanc tingués l’aparença d’un biaix partidista, perquè això trauria força persuasiva de les seves conclusions. D’altra banda, no hi ha cap dubte que en totes les comunitats autònomes hi ha talent propi i experiència acumulada per dur a terme aquest projecte, així com criteri per demanar les opinions externes que consideressin interessants. Al marge del terrabastall de la disputa entre partits i de les esporàdiques polèmiques entre líders autonòmics, existeix una tradició consolidada de col·laboració i ajuda mútua entre les comunitats autònomes sobre les quals es pot sustentar un projecte com el d’aquest llibre blanc.

L’actual paràlisi de qualsevol projecte reformista, paradoxalment, facilita la reflexió sense urgències. I permet un diàleg tranquil entre persones dedicades professionalment a la gestió pública. O, amb una expressió menys tecnocràtica que sona millor, al servei públic. El llibre que suggereixo podria donar un vertader servei públic, perquè permetria escoltar unes opinions imprescindibles. Resultaria incomprensible que una reforma de l’Estat de les autonomies es realitzés sense escoltar les comunitats autònomes, parlant en primera persona. Del plural, com és lògic.