Els talls de la Meridiana

Des de fa quatre mesos, la Meridiana és escenari diàriament de talls de trànsit entre les 20.00 i les 22.00 hores. Els protagonitzen un grup de manifestants independentistes que protesten així contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders del procés. Els talls van començar com una més de les protestes que hi va haver a Barcelona i altres parts de Catalunya després de la sentència del TS, però així com les altres manifestacions i concentracions van anar desapareixent, a la Meridiana s’han mantingut dia a dia. Les conseqüències són evidents: conductors atrapats en embussos en una de les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat; nombroses línies d’autobusos afectades; perjudicis a la xarxa comercial de la zona. A aquestes molèsties se li han afegit recentment episodis de violència amb conductors i manifestants contraris a l’independentisme. Veïns, conductors i comerços pateixen les conseqüències d’unes protestes amb escassa participació però una alta capacitat disruptora de la vida quotidiana.

L’Ajuntament de Barcelona, a través d’Albert Batlle, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, ha sol·licitat a la Conselleria d’Interior que prohibeixi la concentració pels perjudicis que genera i perquè «en ocasions posa en risc les persones». Però la Conselleria que dirigeix Miquel Buch no només s’ha negat fins al moment, sinó que no ha objectat res davant de la pròrroga de tres setmanes més de protesta comunicada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Argumenta el departament de Buch que ha de prevaler el dret a la manifestació dels ciutadans.

És difícil estar d’acord amb la decisió d’Interior de no oposar-se a la pròrroga dels talls de la Meridiana. Sens dubte, el dret a la protesta i la manifestació és bàsic en una democràcia, però aquest dret no n’inclou un altre que sigui el d’interrompre la vida quotidiana i el pols veïnal i comercial d’un barri durant mesos. La manifestació, per exemple, podria dur-se a terme sense talls de trànsit i, d’aquesta manera, no es perjudicaria conductors, veïns i comerços i es respectaria alhora el dret a la protesta. Però després que la gestió policial de Buch durant les protestes després de la sentència fos molt criticada per l’independentisme (començant per la Generalitat), Interior prefereix inhibir-se ara en la Meridiana, convertida en símbol d’una suposada resistència per part d’una petita part de l’independentisme. És una decisió errònia, perquè l’acumulació de talls amenaça d’erosionar la convivència i tensar la situació al carrer.

Convé que Interior recordi que de la mateixa manera que ha de vetllar pel dret a manifestar-se, també és responsabilitat seva la tasca diària dels ciutadans que no es manifesten. Aquest equilibri sol ser difícil de mantenir, com en tota col·lisió de drets. Però quatre mesos de talls diaris de trànsit en una artèria principal de Barcelona sembla una situació ja molt desequilibrada que no s’ha de perpetuar més en el temps.