Incondicionals vs. farts de 'Bibi'

Els israelians acudeixen a les urnes el 2 de març, en les terceres eleccions generals que celebra el país en 11 mesos. Les enquestes no mostren resultats gaire diferents dels dels comicis del 17 de setembre i el 9 d’abril, però donen un cert avantatge al partit líder de la dreta israeliana, el Likud, encapçalat pel primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, que ha ostentat més el poder que el pare d’Israel, David Ben Gurion.

Els sondejos dels canals públics atorguen una ajustada victòria al Likud amb 34 escons a la Knesset (Parlament israelià) sobre 33 per al seu rival immediat, o 35 sobre 34. De nou, la partida queda en un punt mort.

Cap de les dues forces obtindrà els 61 escons necessaris dels 120 de la cambra per formar Govern. Tot i que el Likud ho té millor perquè compta amb el recolzament del partit ultradretà Dreta, que obtindria set escons, i els dos ultraortodoxos, Shas i Judaisme Unit de la Torá, cadascun amb vuit seients.

La coalició Blau i Blanc tindria el suport dels 10 diputats del centreesquerra de l’aliança de laboristes –abans gran formació de govern, ara de capa caiguda–, Gesher i Meretz. Però no comptaria amb els 13 o 14 escons de la Llista Conjunta –unió de forces principalment àrabs–, el recolzament dels quals ha rebutjat per governar. Tampoc pretén regalar-l’hi la Llista Conjunta, contrària als que advoquen per annexionar les colònies de Cisjordània o aixafar els gazatins.

Faltarà saber amb quin peu s’aixecarà Avigdor Lieberman, líder del partit d’ultradreta laic Israel Casa Nostra. Ha asseverat que no exigirà la formació d’un Executiu d’unitat ni en recolzarà un del Likud, però és probable que s’acabi venent al millor postor.

Durant la campanya, tant el Likud com Blau i Blanc s’han mostrat a favor de l’anomenat Acord del Segle, el pla de pau de Donald Trump per al Pròxim Orient que viola el dret internacional propugnant l’annexió  a Israel de les colònies jueves en territori palestí ocupat.

El Likud ha dit abraçar el pla per complet –Trump el va presentar de la mà del seu amic Netanyahu–, i Blau i Blanc el vol negociar amb els palestins, una cosa absolutament immenjable.

Durant la campanya electoral, les dues formacions han dretanitzat encara més les seves actituds per anar a la caça del vot ultra i colon.

Netanyahu va prometre una ràpida annexió de les colònies de Cisjordània i la construcció d’assentaments que farien inviable un Estat palestí contigu amb unes fronteres anteriors a l’ocupació de la guerra de 1967.

Gantz ha pressionat, a més, els pocs votants de centreesquerra, una minoria que, malgrat rebutjar l’ocupació, ha virat cap a la dreta. Els ha intentat persuadir que, per fer fora Netanyahu, el millor és votar-lo i deixar-se de romanticismes. En aquestes eleccions, en les quals s’espera menys participació, el pols serà entre els incondicionals i els farts de ‘Bibi’.

La campanya s’ha convertit en una infinitat d’insults i atacs personals, sobretot entre Netanyahu i Gantz, en què s’han arribat a sentir bestieses que no semblen haver molestat l’electorat.

Netanyahu ha afirmat que Gantz té problemes mentals; no té experiència per protegir Israel, tot i que va ser el seu cap de l’Estat Major de l’Exèrcit; que l’Iran disposa d’informació compromesa sobre ell, i ha intentat treure-li draps bruts.

Gantz ho ha desmentit tot i ha al·legat que Netanyahu es vol perpetuar en el poder com el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

A l’únic que li interessa anar a unes quartes eleccions, si no és capaç de continuar governant, és a Netanyahu, sobre el qual pesen càrrecs de frau, suborn i abús de confiança per tres casos de corrupció.

El seu judici comença el 17 de març i, mentre duri –potser uns anys–, té la potestat de ser primer ministre. El seu problema és reunir 61 escons. L’inici del procés judicial i la seva falta d’immunitat parlamentària poden ser les úniques peces que aquesta vegada provoquin canvis.

Diversos partits podrien pressionar el Likud –entre ells, els ultraortodoxos, que necessiten nous pressupostos per rebre els seus subsidis– i obligar-lo retirar Netanyahu com a primer ministre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si el Likud no compta amb prou recolzament, haurà de negociar un govern d’unitat amb Blau i Blanc, segurament liderat per Gantz o per un ‘likudnik’ escollit per Netanyahu.

Després del seu aclaparador triomf en les primàries del partit, el ‘rei Bibi’ voldrà continuar movent els fils i dictar les polítiques a seguir. Que abandoni la residència del primer ministre al barri de Rehavia de Jerusalem no significa que desaparegui de l’escena política.