Dos morts que esperen ressuscitar a les municipals franceses

La irrupció d’Emmanuel Macron i La República en Marxa (LREM) va ser un terratrèmol de tal magnitud que els dos partits que havien sostingut la Cinquena República francesa van quedar reduïts gairebé al no-res. Els Republicans (LR) han canviat dues vegades de líder després de Nicolas Sarkozy i el Partit Socialista (PS) ha perdut totes les eleccions celebrades després del 2014, l’última convocatòria de les municipals. Mantenen, no obstant, la seva implantació local i per això esperen que les municipals del març (els dies 15 i 22) siguin les de la seva resurrecció política. En les últimes eleccions nacionals, les europees de l’any passat, l’LR es va enfonsar fins al 8,5% dels vots i els socialistes encara van caure més (6,2%, l’últim dels grans partits).

Després de l’experiment fracassat de Laurent Wauquiez, que encara va girar més a la dreta que Sarkozy, l’LR va escollir a l’octubre un nou president, Christian Jacob, el cap del grup parlamentari a l’Assemblea Nacional. Jacob defensa una política «social i popular», moderada i europeista. El seu objectiu en aquestes municipals és almenys conservar la gran collita que la dreta va aconseguir fa sis anys, quan va poder governar en la meitat de les 50 ciutats més grans de 100.000 habitants i va prendre-li a l’esquerra Saint-Étienne, Tourcoing, Llemotges, Nervers, Dunkerque, Belfort, Angulema, Périgueux, Amiens, Pau, Angers i Quimper. Amb aquest propòsit, la dreta es pot beneficiar de la debilitat territorial i política del macronisme, que ja dona per perdudes les municipals. A més de les ciutats guanyades a l’esquerra, l’LR surt també com a favorit a Tolosa i Niça.

El PS, descapitalitzat

El PS ha perdut en cinc anys un terç dels quadros del partit i un 63% dels 156 secretaris nacionals i membres del consell nacional han deixat les seves funcions, segons una investigació de ‘Le Monde’. El partit està descapitalitzat, però conserva la majoria de les 250 localitats de més de 10.000 habitants en poder de l’esquerra. Per això la prioritat del seu primer secretari, Olivier Faure, és aprofitar les municipals per armar una alternativa a Macron amb una aliança d’«una nova esquerra, francesa i europea».

Les enquestes donen el PS com a favorit per mantenir París, Nantes, Rennes, Lilla, Clarmont-Ferrand, Brest i Le Mans, i per aconseguir Nancy. Els socialistes s’enfronten, no obstant, a la pujada a tot el país dels ecologistes d’Europa Ecologia Els Verds (EELV), que aspiren a presentar batalla a París, Lilla, Nantes i Rennes.

Els ecologistes poden confirmar en les municipals que són, com ja va passar a les europees (13,5%), la tercera via entre LREM i el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen. L’EELV està ben col·locat en Rouen, Montpeller, Bordeus, Besançon, Nimes, Perpinyà i Lió. Ara, els verds només governen una gran ciutat, Grenoble.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

La llista a les europees va estar encapçalada per Yannick Jadot, l’autèntic líder polític del partit, que comparteix lideratge amb el líder orgànic, el secretari nacional, Julien Bayou, una bicefàlia que pot portar problemes a la formació, que, no obstant, es beneficia de la crisi climàtica –l’ecologisme tenyeix de verd tots els partits–, de la insignificança del PS i del decantament a la dreta de Macron.

A l’ascens de l’EELV també hi contribueixen la divisió i les querelles intestines de La França Insubmisa, de Jean-Luc Mélenchon (6,5% en les europees), que pràcticament ha renunciat a presentar batalla com a partit a les municipals per recolzar «llistes ciutadanes».