Moderadament optimistes o pessimistes

Consumits els dos primers mesos de l’any, brollen les primeres mesures econòmiques i la sort dels Pressupostos espanyols va de la mà a la d’una taula de diàleg que acaba de fer els seus primers passos. Malgrat els seus detractors, s’ha donat el vistiplau al sostre de despesa i l’aprovació dels comptes catalans, ja encarrilats, marcarà l’inici de la campanya autonòmica.

També ha entrat en escena el coronavirus, que ha posat en alerta autoritats sanitàries i ha sacsejat els mercats. Després de la seva irrupció, les empreses s’han apressat en redefinir els seus plans i cancel·lar la seva assistència a esdeveniments de primer ordre. La suspensió del Mobile World Congress va ser només la primera d’una cascada d’anul·lacions. El Saló de l’Automòbil de Ginebra, un dels referents del sector, no obrirà aquest dilluns les portes, com tampoc ho farà dimecres la fira internacional de turisme de Berlín. Causes de força major davant de l’expansió de l’epidèmia.

Informe només apte per a moderats

Aquest context global convidaria a un cert pessimisme, tot i que és molt aviat per saber la factura final del coronavirus: dependrà del que duri i de les mesures que s’adoptin. Les perspectives econòmiques mundials continuen immerses en la incertesa i les economies espanyola i catalana no són immunes. L’informe ‘Perspectives 2020 sobre Catalunya’, de la firma KPMG –realitzat entre novembre i gener i previ, per tant, al coronavirus– llança un resultat només apte per a moderats, siguin optimistes o pessimistes.

El got mig ple dels empresaris catalans es reflecteix en les seves previsions de negoci: el 70% preveu augmentar vendes aquest any, per sobre del 58% de la mitjana espanyola. Un altre 51% contempla més inversions i el 40% espera augmentar plantilla. Però si s’amplia el focus a la conjuntura econòmica catalana, les perspectives són menys esperançadores: el 55% creu que ara la situació és regular i el 29% la veu simplement bona. No obstant, la previsió per als 12 mesos següents dels empresaris dibuixa un diagnòstic més negre: el 42% creu que l’economia catalana empitjorarà, tres punts més que l’any passat.

L’optimisme comença a flaquejar quan es prem la tecla de l’impacte de la política en els seus negocis. Una part considerable de l’empresariat fa temps que reconeix que dels polítics n’espera més aviat poc tot i que com a mínim reclama que no el perjudiqui. Segons l’informe, el 56% creu que la situació política el va afectar negativament el 2019; el 72% a escala espanyola. Consideren que ha afectat la imatge del país (64%) i que s’ha paralitzat alguna inversió o contractacions. És cert que el 48% afirma que no va tenir cap conseqüència; a Espanya aquest percentatge es redueix a una quarta part.

Provar de teixir ponts

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És un resultat dual que demostra que els directius catalans han donat «mostres de perícia» per adaptar-se als canvis constants. Sigui destresa, resiliència o constància, l’entorn polític des del 2017, o fins i tot abans, no ha contribuït que l’economia catalana es mantingui com a punta de llança en el context espanyol. Els agents socioeconòmics catalans ho han advertit i han sigut els primers interessats en provar de teixir ponts per temperar el conflicte polític. Són conscients que a la convulsió del pla domèstic se suma un context d’incertesa i desacceleració mundial condicionat per guerres comercials i motivacions geoestratègiques.

Aquest 2020 no hauria de ser un mal any si es medeix amb aquest termòmetre empresarial. L’aturada política del 2019 a Espanya va passar factura i es pot esperar que a Catalunya, aclarits els pressupostos, els comicis anunciats no es demorin en funció d’estratègies electorals ja que convindria no malgastar ni un minut.