Weinstein, el violador ets tu.

La recent sentència contra Harvey Weinstein per violència sexual és un èxit històric. En primera instància ho és de les dones valentes que es van atrevir a denunciar, en segona  del moviment #Metoo i, finalment, del moviment feminista i totes les dones i homes que han contribuït a transformar i difondre relats diferents als que ha imposat la cultura de la violació fins ara. Entrem en una nova etapa.

Una sentència rellevant per diversos motius. A ningú se li escapa que Hollywood té una incidència en el modelatge social molt per sobre d’altres àmbits. El que passa allà continua sent un exemple per a gran part de la ciutadania per bé i per mal, per tant, l’impacte mundial és i serà indubtable. També té el valor simbòlic des de la perspectiva del capitalisme: sembla que els diners ja no ho poden comprar tot; sembla que l’home blanc ric i poderós també pot caure. Però el més important és el canvi de paradigma. És com si de sobte ens tombéssim i –escenificant la coreografia tan de moda dels últims mesos– la societat hagi dit: «el violador ets tu». Sembla, per fi, que el paper de cadascú en la violència sexual s’ha recol·locat i es legitima de qui és la responsabilitat.

Justícia de veritat

Fins ara la dificultat per provar aquest tipus de delictes dins d’una mirada patriarcal i la poca credibilitat que han tingut les dones als jutjats –també en una lògica masclista– ha dissuadit en molts casos fins i tot d’iniciar un procés judicial. Ara aquesta sentència confirma que –fins i tot en sistemes judicials vuitcentistes– hi pot haver justícia de veritat.  Fa anys que existeix un clam social que intenta que les institucions que se suposa que ens han de representar realment ho facin; el sistema judicial ha fet cas omís d’aquest canvi fins que ha arribat un cas tan aclaparador que no poden mirar cap a una altra banda. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El canvi de focus ha de significar –necessàriament– passar de qüestionar les dones víctimes del delicte a assenyalar qui ha exercit la violència sexual. És probable que això animi més jutges a «arriscar-se amb sentències inculpatòries que fins ara no vèiem». També és probable que aquesta sentència animi moltes dones a una identificació de violències sexuals viscudes més gran i a interposar més denúncies. És probable que aquesta sentència signifiqui un pas important respecte al missatge social d’impunitat que hem viscut fins aquest moment.

També és probable que a partir d’ara puguem entreveure amb un major grau de realisme la dimensió social, quantitativament i qualitativament, del fenomen de les violències sexuals. Però el que hauria de ser imprescindible és el canvi cultural transversal sobre l’exercici del poder i l’ús de la sexualitat masculina heterosexual com un instrument per exercir aquest poder amb la connivència de les institucions com el sistema judicial. Aquesta sentència reverteix els termes: Weinstein, el violador ets tu.