Vosaltres seguiu, nosaltres seguim

A totes nosaltres, amb les nostres vides i els nostres cossos i els nostres noms, ens continueu tractant de forma diferent.

Ens seguiu (seguim) dient ‘guapes’ quan som nenes –i no llestes, divertides, intel·ligents– i deixant clar que s’espera que siguem bones, prudents, assenyades. Ens continueu sexualitzant durant l’adolescència i continueu tenint fantasies amb ‘lolites’ creient que no està malament fer-ho, creient que la relació és simètrica i correcta, quan no ho és.

Ens continueu preguntant com fer moltes coses de la llar, com si haguéssim nascut amb el manual de tasques domèstiques incrustat al cervell. I continueu tardant uns segons –minuts– més que les vostres parelles o filles a aixecar-vos a recollir la taula, treure les escombraries, comprar els regals de Nadal.

Continueu servint-los les cerveses a ells i la coca-cola a nosaltres. Donant-li el compte del sopar al nostre acompanyant. Continueu decidint per nosaltres si gestar o no, com donar a llum, com alimentar el nostre nadó i com ser bones mares. Decidiu que podem sacrificar les nostres ambicions professionals sense preguntar-nos o fent-nos escollir. Continuem cobrant un 22% menys que vosaltres sense que us cregueu part del problema, sent-ne còmplices. Continuem patint més atur i menys oportunitats. Continuem tenint un sostre de vidre que sembla no acabar i continueu controlant els mecanismes de decisió. Continuem sent quotes d’obligat compliment –i encara sort de les quotes–.

Ens continueu parlant amb paternalisme i ens continueu donant consells que no demanem. Ens continueu considerant febles si som tendres, fràgils si ens mostrem vulnerables i arrogants si som forts i liderem. Ens continueu mirant de baix a dalt i ens continueu fent comentaris que creieu afalagadors sobre el nostre físic.

Violentades en infinitat de contextos

Ens continueu violentant en infinitat de contextos durant qualsevol moment del dia. Ens continueu envaint l’espai corporal sense el nostre consentiment. Continueu obrint les cames en el transport públic i acostant-vos massa en ambients laborals. Ens continueu agredint de multitud de maneres i continueu rient amb el masclisme cultural. Continueu callant davant de les situacions violentes i davant de les desigualtats si en sortiu beneficiats.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Continueu sense creure’ns quan anem a les comissaries a denunciar. Continueu posant en dubte els fets que expliquem i preguntant què havíem fet nosaltres per provocar. Ens continueu maltractant psicològicament, portant-nos a un racó d’on gairebé no es pot sortir. Ens continueu violant, i cada vegada més, ho feu en grup i ho compartiu amb més homes. Continuem morint en mans de les nostres parelles, els nostres familiars, de desconeguts.

Mentre continueu sense sentir-vos interpel·lats per alguna d’aquestes situacions, mentre hi hagi algunes de vosaltres que continueu pensant que és exagerat, grotesc, irreal, continuarem vivint en desigualtat i reivindicant els drets de totes. I fent de cada 8-M un dia de reivindicació i de cada dia de l’any un dia de petites lluites compartides.