Primàries demòcrates als EUA
Guanyar la guerra o fer la revolució
Sanders ho té a partir d'ara molt difícil per fer front a l''establishment' demòcrata
biden /
La superioritat moral europea davant l’enigma geopolític nord-americà ha recollit grans patinades analítiques, com la irresistible irrupció de Donald Trump. Forçant les analogies potser es podria pensar que el que els votants demòcrates van començar a dirimir el ’superdimarts’ va ser si el prioritari en les presidencials del novembre és guanyar la guerra (fer que Trump no surti reelegit: la prioritat de Joe Biden) o fer la revolució (i matar dos ocells d’un tret: recuperar la presidència per a un Partit Demòcrata que deixi de ser percebut com a part de l’elit, un mantra que tant rèdit li va donar precisament a Trump: l’aposta de l’esquerrà Bernie Sanders). Va ser el que va portar a la derrota els republicans espanyols el 1939: els que volien aprofitar la guerra civil per fer la revolució les van perdre totes dues: la guerra i la república. I li van donar la victòria al feixisme. Van oblidar en el camí que entre els nacionals n’hi havia molts «com ells», una anàlisi que Trump (mentint, però això és el menys important en la cultura política contemporània, on la mentida no es castiga) va saber fer millor que ningú. Una cosa que pocs van veure millor que el tristament desaparegut Joe Bageant en les seves ’Crónicas de la América profunda’, que el 2008 explicava per a qui volgués llegir el que va acabar llegint millor que ningú Trump. Connectar amb un país que a Europa solem menysprear, amb els efectes que la miopia sol portar a la conducció política.
Fins a la inesperada resurrecció de Biden (Scranton, Pennsilvània, 77 anys), el Partit Demòcrata semblava encaminat a un populisme que pretenia jugar des de l’altre extrem de l’espectre polític contra Trump (Nova York, 73 anys). Malgrat haver guanyat en l’estat més populós, Califòrnia, Sanders (Nova York, 78 anys) ho té a partir d’ara molt difícil per fer front a l’’establishment’ demòcrata, als mitjans que el nodreixen, i a tota l’Amèrica moderada que va votar unida en les primàries demòcrates i ha recuperat la confiança que el que va ser vicepresident amb Barack Obama pot recuperar la Casa Blanca. Biden va vèncer en nou dels 14 estats en joc, entre els quals tres peces substancials: Texas, Virginia i Massachusetts. Espaiós el fins ara nodrit camp blau, inclòs l’humiliant fracàs de Mike Bloomberg, que va invertir 500 milions de la seva fortuna personal a la campanya (190 milions més que tots els seus rivals junts. No tot ho compren els diners), i que només va guanyar a Samoa, l’exalcalde novaiorquès no només va anunciar la seva retirada, sinó que posarà pes i fortuna a Biden per acabar amb l’era Trump. La revolució cultural que viu el món es dirimirà aquest any als Estats Units entre tres homes blancs i septuagenaris. Cap dona, cap negre, cap hispà.
El fins dimarts rival favorit de Trump va salvar els mobles. Continua insistint en la seva doble estratègia: vèncer l’’establishment’ corporatiu (les grans empreses) i l’’establishment’ polític (el seu propi partit). Un gambit arriscat. Per a Simon Kuper, analista polític del ‘Financial Times’, si els demòcrates volen guanyar al novembre han de deixar de banda les seves preferències polítiques i votar per qui té més possibilitats de tancar la boca el tuitaire en cap, és a dir, potser, Joe Biden.
