L'episcopat espanyol aposta pel diàleg

El sector de l’episcopat espanyol afí a la línia marcada des de Roma pel papa Francesc ha pres el control de la Conferència Episcopal Espanyola. Lluny d’anteriors equilibris, que repartien la presidència i la vicepresidència entre els sectors etiquetats com a aperturistes o conservadors, els dos màxims càrrecs de la cúpula episcopal han quedat en mans dels arquebisbes de Barcelona i Madrid, Joan Josep Omella i Carlos Osoro, tots dos designats en els seus càrrecs pel pontífex argentí i avalats per una majoria de bisbes moderats que futurs nomenaments des de Roma no faran més que consolidar. En clau interna, l’Església espanyola es desmarca així rotundament de les maniobres dels sectors conservadors que han intentat desestabilitzar l’actual pontificat i abraça el discurs del papa Francesc: austeritat, sensibilitat social i renuència a qualsevol temptació de convertir l’Església en un contrapoder, o un actor polític actiu. Just això últim és el que es podria haver esperat d’haver-se imposat la candidatura derrotada, hereva dels plantejaments del cardenal Rouco Varela, amb destacats components disposats a alinear-se activament en la tasca d’oposició de les dretes espanyoles contra l’actual Govern fins al punt de cridar a pregar pel futur d’Espanya.

Des d’aquests sectors s’havia volgut assenyalar la doble candidatura d’Omella i Osoro de progovernamental. No obstant, de la nova cúpula episcopal no pot esperar-se res més que una posició discrepant davant d’iniciatives del nou Govern com la legalització de l’eutanàsia o una reforma educativa que pot entrar en conflicte amb els interessos de l’escola concertada. En canvi sí que és de preveure, d’acord amb les paraules del nou president de la Conferència Episcopal i dels seus anteriors intents de mediació durant els moments més tensos del conflicte català, una predisposició clara a la negociació sense estridències i poques intencions d’agitar el carrer com es va fer sota la direcció del cardenal Rouco. Sempre, també en el camp de les relacions entre Església i Estat, és una bona notícia que hi hagi interlocutors disposats a asseure’s a una taula per dialogar.