Biden i Sanders es queden sols

El ‘superdimarts’ ha conclòs la crisi de confiança en la candidatura de Joe Biden i ha limitat la brega per a la nominació demòcrata a una carrera, que encara pot ser llarga, entre ell i el socialdemòcrata Bernie Sanders. Tot indica que amb el recompte de vots acabat s’haurà consumat el ‘sorpasso’ de l’exvicepresident, favorit de l’‘establishment’ del Partit Demòcrata i que ha sabut explotar el record de l’Administració de Barack Obama, enyorada per diferents minories –singularment l’afroamericana–, cada vegada més determinants en les cites electorals. Als aspirants encara els queda molt camí per recórrer per enfrontar-se a Donald Trump, però les victòries de Biden a Texas i Massachusetts, l’estat d’Elizabeth Warren, són massa rellevants com per no reconèixer que s’ha registrat un canvi significatiu en l’atmosfera de les primàries.

La combinació d’experiència i moderació ha beneficiat Biden en la mateixa mesura que la mobilització dels joves, la comunitat hispana i l’electorat obertament progressista han sigut en aquesta ocasió insuficients per contrarestar la implicació de l’‘staff’ demòcrata, els grans mitjans i els gurus econòmics en recolzament de Biden. Res està decidit, però el pragmatisme de l’exvicepresident, la seva opció pels canvis graduals i el seu ascendent personal al sud s’han revelat decisius per anar a buscar la victòria en la convenció del pròxim estiu.

Potser és exagerat afirmar, com fan alguns mitjans entusiasmats amb els resultats de Biden, que l’èxit del candidat no té precedent, tot i que és indubtable que els estrategs de la campanya de Sanders esperaven un resultat més equilibrat i no només un gran triomf a Califòrnia. Però la retirada de la competició de Pete Buttigieg i Amy Klobuchar, dos moderats, ha acabat amb la dispersió del vot centrista i ha aclarit el camí a qui presumeix de ser un reformista pragmàtic. A Biden li queda ara per superar la prova que Hillary Clinton no va saber afrontar fa quatre anys: atreure votants d’estats allunyats dels grans circuits del poder i dels sectors més dinàmics de l’economia i que van veure en Donald Trump, i podrien veure en Sanders, algú que acudia a rescatar-los.

La patacada i la consegüent renúncia de Michael Bloomberg pot ser un factor més que ajudi Biden a continuar reagrupant el vot centrista en els estats indecisos, els ‘swings states’. Però a més és una bona notícia per a la salut d’un sistema democràtic que qui semblava temptat de barallar-se amb Trump en els seus mateixos termes –explotar la idea que qui va saber pastar una gran fortuna està en millors condicions d’aclarir-los el futur i envoltar-la en un populisme que simplifica al màxim els problemes socials– hagi comprovat, per una vegada, que els diners no ho són tot i que una gran campanya publicitària no és garantia de res si transmet la sensació que és només màrqueting. Els èxits de Biden i Sanders, amb mitjans importants, però més limitats, així ho testifiquen.